Un punt de vista local, no estatal
PalmaDe tots són coneguts els reptes quotidians als quals ens hem d’enfrontar els mallorquins i els illencs en general. Ens trobam en un moment d’emergència social quant a tot el que fa referència a l’habitatge, al territori, a la llengua i a l’economia. Tant és així que, com a reacció a la Cimera Europea del Turisme que se celebrarà a finals d’aquest mes d’octubre, s’ha convocat una Contracimera que rep el suport de diverses associacions i partits polítics entre els quals destacam: els Amics de la Terra de Mallorca, l’Associació d’Usuaris del tren, diverses associacions de veïnats –Sa Calatrava, Puig de Sant Pere, Sa Llotja, Santa Creu, Canamunt, Son Sardina, Federació d’Associacions de Veïns de Palma–, la Fundació Darder-Mascaró, el GOB, Joventut pel Clima, Jubilats per Mallorca, el Lobby de Dones, Menorca per un habitatge digne, Moviment Alcudienc, MÉS, Mallorca Nova, el Pla XXI, la Plataforma Antiautopista, la Plataforma contra els Megacreuers, la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport, Volem Via Verda, Podem Illes Balears, Recuperem Marivent, Salvem Portocolom, SOS Resident i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, entre moltes altres.
Els temes que s’abordaran en aquests actes seran: ‘per un model turístic que no ens empobreixi’, ‘transport i turisme’, ‘turisme i canvi climàtic’, “precarietat laboral i turisme” i “la societat turistitzada”, tot envoltat de taules rodones, dinars i altres actes de manifestació. Des de l’Assemblea Sobiranista, i com a membres adherits en aquests actes, volem remarcar i emfatitzar que cap de les activitats proposades donarà pas a l’acció per assolir els objectius que es volen debatre i posar sobre la taula. Des de la nostra assemblea pensam que per poder prendre qualsevol decisió sobre els assumptes que es volen tractar en aquesta Contracimera, cal disposar d’una sobirania que no tenim i que poques associacions adherides al manifest defensen plena i obertament, atès que cap dels temes que s’abordaran en aquests actes parla, precisament, de sobirania. Creim que al nostre país, a la nostra estimada illa, no podrem decidir sobre el model turístic, el transport, el canvi climàtic, la precarietat laboral, la turistització, la gentrificació ni sobre la degradació del territori si no tenim les claus de ca nostra per decidir i implantar unes accions que facin que això sigui possible. Pensam que tot està en funció de generar un debat previ sobre què volem ser. La resta, ens pareix un brindis al sol que no especifica cap acció més que el consol d’algunes consciències. Mentrestant, els problemes d’aquesta terra s’acumulen i cada pic són més grans: substitució cultural, gentrificació, habitatge, serveis bàsics com la salut i l’educació, etc.
L’ASM rep sovint invitacions per defensar la república, el territori, la llengua. I en cap moment les hem rebutjades, perquè consideram que tot forma part d’un moviment que hauria d’estar cohesionat per una idea transversal: el sobiranisme. Ara bé, quan som nosaltres els que feim una proposta clara cap a l’acció i parlam de sobirania i d’independència, veim que aquesta suposada munió d’idees es fragmenta. I és que quan es tracta d’abordar el problema des d’un punt de vista local i des de l’acció, pareix que n’hi ha que s’empegueeixen de ser qui són. És com si s’haguessin acostumat a viure sota un jou molt pesant que es diu Constitució i estat espanyol, dels quals no ens en podem desfer i ni determinar el seu futur. Fins que no siguem capaços de vertebrar un moviment en què entenguem que prendre decisions implica actuar i no esperar res que vingui de fora de l’illa, continuarem en aquest atzucac que ens engoleix cada vegada més.
