Publicacions catalanes a Amèrica (1940)

De l’article de Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París 1966) a El Poble Català (París, 2-II-1940). L’enunciat neutre del títol contrasta amb l’escomesa en el text contra una revista. L’any 1937 el president Companys va nomenar Tasis, d’Acció Catalana Republicana, director general de Presons. Exiliat a París el 1939, va tornar a Catalunya el 1948. És coautor amb Joan Torrent d’Història de la Premsa Catalana (1966). La Càtedra Hipòlit Nadal (UdG) farà demà a Port de la Selva una Jornada sobre l’exili de periodistes, amb diverses intervencions i dues exposicions comentades. Hipòlit Nadal va editar a l'Argentina la revista Ressorgiment (1916-1972).

No és d’ara que les colònies catalanes residents a Amèrica s’esmercen a donar una brillant prova de llur activitat patriòtica amb revistes i publicacions en la nostra llengua. Les difícils circumstàncies que ara travessa la cultura catalana han donat més impuls a les mostres d’aquesta voluntat de persistir, àdhuc en l’exili, retent un culte infatigable a allò que és la més alta afirmació de la nostra personalitat: l’idioma. Assenyalem avui dues publicacions que ens arriben de l’Amèrica del Sud i que mantenen, reforçada encara per una brillant col·laboració dels nostres literats i polítics exiliats de Catalunya, llur executòria magnífica de fogars de la cultura catalana. I també una altra publicació, aquesta nounada, que un grup de catalans arribats a Mèxic han cregut necessari de llançar, amb una gran ambició de totalitat, sota el títol La Revista dels Catalans d’Amèrica. Les dues primeres publicacions al·ludides són Germanor, òrgan del Centre Català de Santiago de Xile, i Catalunya, publicada per la colònia catalana de Buenos Aires, sota la direcció vigilant i entusiasta de R. Girona-Ribera. La primera, seguint la seva norma de modèstia tipogràfica, té una orientació patriòtica que fa honor als qui la dirigeixen. En aquestes mateixes columnes hem donat extractes de la magnífica rebuda que els catalans residents a Xile, agrupats entorn de la prestigiosa figura de Claudi Mas i Parera, van donar als catalans que arribaren allà en l’expedició col·lectiva del Winnipeg. [...] Catalunya, la publicació dels catalans de Buenos Aires, és tota una altra cosa [a Argentina també es publicava la revista Ressorgiment...]. Les planes de gran format d’aquest gruixut quadern mensual s’han fet sempre l’honor d’acollir i presentar esplèndidament els treballs dels nostres millors escriptors, i ara que aquests són tots en exili, llur activitat sostinguda damunt les columnes de Catalunya vol dir un esforç econòmic considerable i un ajut positiu als obrers de la cultura nacional. [...] Una llibertat absoluta d’opinions permet de trobar-hi signatures ben diverses i parers contraposats. Només és de doldre que aquest liberalisme elegant no pugui, en aquests moments difícils, prestar-se a la confusió. [...] Per parlar de La Revista dels Catalans d’Amèrica caldria saber exactament les intencions dels seus editors. L’editorial, que hom endevina escrit per una ploma il·lustre, no les explica prou. [...] Si bé els bons assaigs dels doctors Joaquim Xirau i Jaume Pi i Sunyer, els poemets de Josep Carner, les caricatures de Tísner i de Kalders, no són el gall revingut i tanmateix dessaborit que ha calgut preparar per al farciment bon xic indigest que s’hi atapeeix; i el farciment, que vol tenir més importància que el gall, i, que, indubtablement, li dona el to, és un extens informe del senyor Comorera com a secretari del Partit Socialista Unificat de Catalunya, adherint-se –encara– a la Internacional Comunista, és el treball més extens de tots els que conté la revista. [...]