Prohibir el vel per excloure
Fa poc ha estat rebutjada la moció d'Aliança Catalana, presentada amb el suport de Vox, que intentava prohibir les diferents formes del vel islàmic en espais públics o institucions com escoles i instituts. Es provava de ressuscitar així un vell debat que a Catalunya es va obrir el 2010. Avui, al voltant de vint municipis catalans encara conserven ordenances amb algun tipus de prohibició.
La primera cosa que cal assenyalar és que la “qüestió del vel” s'intenta construir de manera recurrent com un problema. És un conflicte que no existeix. En realitat, és una forma d'atacar els i les musulmanes, de vehicular tant la islamofòbia existent com el rebuig a les migracions a la recerca de vot o de l'atenció mediàtica. És una manera de dir-los: mai no sereu “d'aquí” si sou musulmanes. Encara que Sílvia Orriols digui que “el vel discrimina”, a ningú no el preocupa en realitat la situació d'aquestes dones, perquè si fos així, les preguntes serien unes altres: quines són les seves necessitats? On són les seves veus en el debat públic?
Aquests actors d'extrema dreta diuen que “l'Islam és incompatible amb els valors occidentals”. En això no són gaire originals, simplement copien els arguments d'altres partits ultres de tot Europa. L'argument implica atribuir la discriminació de gènere a altres cultures, fonamentalment a l'islam, per impulsar un sentiment de superioritat nacional: la cultura catalana –o espanyola– és millor que altres menys “avançades”. Es representa així l'islam com una religió sempre fonamentalista i les dones musulmanes com a perennes víctimes necessitades de rescat. És evident el profund menyspreu i racisme que revelen aquestes posicions incapaces de reconèixer-los agència i capacitat de decisió.
Hi pot haver pressions per a l'ús del mocador en determinats contextos? És possible. Però si la preocupació fos realment aquesta, l'estratègia per enfrontar-la hauria de ser completament diferent: hauria d'emfatitzar l'autonomia econòmica i vital d'aquestes dones per augmentar les seves possibilitats de decisió i acció. De fet, el problema més gran de la majoria d'aquestes dones no és el vel, sinó la manca de papers, les condicions laborals, ja que moltes vegades ocupen els segments més explotats de la força laboral i el racisme quotidià que han d'enfrontar, siguin migrants o siguin catalanes i espanyoles. Les prohibicions, a més, ignoren el fet que el mocador per a moltes musulmanes constitueix una expressió religiosa i cultural legítima i, per descomptat, no busquen protegir les nenes, sinó excloure-les utilitzant la religió com a excusa.
Si a l'Iran la imposició estatal del vel s'ha fet servir com a arma en contra dels drets de les dones, com a feministes donem suport a aquestes dones en la seva lluita contra la dictadura. Però per la mateixa raó, a Europa ens hem d'oposar a la prohibició d'aquest mateix vel: que ningú ens digui com i on ens hem de vestir i quines parts dels nostres cossos podem ensenyar o no. No en nom nostre.
