Una presidenta per als feixistes
Que Margalida Prohens no és la presidenta de totes les persones que viuen a les Illes ho sabem des del primer minut del seu temps com a governant. No és la presidenta de qui té un problema per trobar o pagar el lloguer d'un habitatge digne, ni de les persones immigrants que arriben de forma precària a fer feina en allò que la gent d'aquí ja no vol fer. No és la presidenta de qui s'estima la llengua d'aquí, la catalana de Mallorca, ni la presidenta de qui defensa el territori i la natura dels atacs virulents dels seus amics promotors. Però, sobretot, no és la presidenta de les víctimes del franquisme, a les quals primer ha ignorat, després ha traït i finalment ha escopit a la cara.
Gairebé no hi ha col·lectius tan colpejats com les víctimes del règim franquista en el nostre país. Ningú es pot imaginar que es descobreixi un grup de persones mortes amb trets en el cap, enterrades en un clot, i no comparegui ni la Policia, ni la Guàrdia Civil ni un trist jutge, excepte si les víctimes són assassinades per la dictadura. Més de 300 persones assassinades en més de vint fosses a les quatre illes, i no he vist cap membre de les forces de seguretat ni de la judicatura en el compliment de les seves obligacions. La feina de dues legislatures per part de les institucions públiques ha servit per compensar un poc tot el mal que se li ha fet a l'enorme conjunt de persones colpejades per la barbàrie feixista primer, per la dictadura després i, finalment, amb la nostra vergonya, pel règim ‘democràtic’ del 78. Dues legislatures en les quals es varen aprovar normes i es varen desplegar, no per les víctimes sinó amb elles, treballant de costat amb les associacions.
Ara, en canvi, tenim un Govern aliat políticament amb els hereus dels botxins que assassinaren els homes i dones que s'han recuperat de les fosses, dels protagonistes del terror feixista que aplicà una repressió brutal durant dècades. Aquests són els que dicten ara les normes. Com bona política de la casta del Partit Popular, Margalida Prohens menteix amb fluïdesa, agitant la Llei de fosses que proclama (amb la indulgència dels tirans) que no derogarà, quan es tracta d'una llei ja amortitzada per haver-se obert gairebé totes les fosses fa anys. Mentrestant es disposa a derogar una llei, la de memòria democràtica, que ara per ara garanteix que no s'oblidi el que va significar per aquesta terra que una caterva de feixistes imposés per les armes un règim totalitari que va durar quaranta anys.
Aquests barruts proclamen treballar per la "igualtat" de totes les víctimes, i diuen que la Llei de memòria no tracta igual les famílies de les persones assassinades en zona republicana (a Eivissa i Menorca) que les de la repressió franquista, com si aquelles no haguessin rebut reparació des de fa més de vuitanta anys en forma d'honors i distincions, ajudes, carrers, monuments i beatificacions. Un simple intent de reparar les altres víctimes, les amagades a les fosses, o darrere el silenci obligat per la por, ha provocat la reacció d'un franquisme encara molt present: aquest que estripa imatges de les Roges del Molinar, o que recita el Cara al sol en seu parlamentària.
Podran derogar la llei, perquè tenen diputats per fer-ho, però cap d'ells podrà evitar la indignitat resultant d'atacar els drets de moltes persones, i de tractar, una vegada més, d'esborrar la memòria col·lectiva de la nostra societat. No aconseguiran esborrar-la. No ho va aconseguir la dictadura, no ho aconseguirà una colla de mentiders més preocupats de salvar uns pressuposts per aguantar les seves cadires que de garantir els drets fonamentals, ni ho aconseguirà la presidenta dels fatxes.
