CORRENTIA

Un prec al lector optimista

Ja ho sabeu, no?, que quants més turistes tenim més pobres ens fan. Aquesta és l’expressió econòmica més pertorbadora de l’aventura turística en què el país s’ha anat embullant. Miquel Puig ho ha comentat diverses vegades en aquest diari, però no hem vist que els seus articles, clars i afinats, creassin a les nostres illes, no un estat d’opinió –i molt menys d’alarma–, sinó una remor apagada feta d’interrogants. Ara ho deia l’economista Antoni Riera (DM, 7 d’octubre) amb resultats similars. Per què passa que el nostre futur no desperta interès en les capes populars, en el gruix dels polítics de l’arxipèlag? Permeteu que cerqui la resposta en una frase que estava escrita en una paret de la llibreria Shakespeare & Company, de la ribera esquerra (París): “És pitjor no llegir que no saber llegir”. Davant de l’aparent contrasentit de la realitat econòmica balear, els poders fàctics estan en condicions d’entendre-la, però és més còmode –en alguns casos, més rendible– obviar-la.

La “balearització”, com a procediment esburbat per al creixement turístic, fou un concepte que s’arribà a estudiar en escoles especialitzades d’Europa i d’Amèrica –a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, informava un diari. (Record personal: el 1976, en una estada a l’illa de Djerba, un petit empresari tunisià va dir que no volien caure en la balearització. Ja fa anys que hi ha empresaris mallorquins, de manera que no sé com li deu haver anat, a aquella illa tan plana, tan indefensa.) Ara podem fer aquesta altra aportació, la “paradoxa balear”, terme encunyat igualment al DM ja al·ludit. Potser algun dia estarem en condicions de llançar al món materials d’estudi que ajudin altres indrets a il·luminar el camí d’un progrés segur i sa. No sembla que anem pel bon camí: llegesc a UH que, a les nostres illes, el 25 % de la població és pobre o en risc de pobresa. Si les classificacions de regions espanyoles o europees tenen algun significat, el lector ja sap que hem perdut posicions i que ja no jugam en cap competició europea.

Quines polítiques –permeses per la Constitució i l’estat de dret, s’ha d’entendre– es poden emprendre per invertir els termes de la paradoxa? Va, lector, fes alguna aportació a l’optimisme, que el necessitam com l’aire que ja ens costa d’alenar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF