Tenim a les mans nou contes que ens donen a conèixer un microcosmos habitat per personatges amb els quals ens endinsarem en l’ànima humana. No hi podem quedar indiferents, tenim la necessitat de tornar-hi perquè ens toquen les fibres més sensibles. Una vegada més, gaudim de l’aportació de bellesa i de la sensació de plenitud a la qual ens porta el fet d’haver “compartit” moments amb éssers que ens permetrem fer un poc nostres.
Tots els moments són plens de transcendència: coneixem el bidell Charlie, Abel, que aviat entén que els diners serveixen per a qualque cosa, malgrat tot:
…“L’única cosa que no es podia comprar amb diners era un amic per a la Dottie”.
Na Dottie troba el seu lloc al món i sap escoltar des del seu observatori al taulell de la pensió que regenta.
Presenciem la solitud dels boscos on 'neix' una actriu a qui els seus ignoren només perquè ha sortit del cau; tot i així, tornarà molts anys després per ajudar a resoldre el trasbals de la mare i els germans quan es troben perduts davant la demència d’un pare que havia reprimit la seva homosexualitat. Només l’àvia, amb la seva extrema vellesa que sembla eterna, la rep amb una tendresa que acarona.
“La vergonya era el nodriment de la seva terra”.
Vergonyes antigues, vergonyes acumulades, molts racons a les ànimes d’éssers que trobem en el nostre entorn i en els quals ens reconeixem. Dolor, dolor infinit, dolor que ens fan arribar d’una manera que no ens aclapara, que ens obre els ulls i el cor, que ens fa millors; bondat, molta bondat que ens ajuda a resistir, personatges que troben un lloc al nostre cor. No ens en podrem desfer, perquè no ho voldrem, de la mare de n’Àngela, que troba el seu lloc al món en un racó d’Itàlia, un lloc on la llum omple tots els racons, on la filla la reconeix com “una pionera”.
Coneixem també altres víctimes d’una societat “que fa temps que droga les seves dones”.
La vida és molt curta i esquivar els paranys no és gens fàcil.
Elizabeth Strout (1956) és una autora imprescindible. Aquesta és una obra magistral, perfecta en tots els detalls. La seva és una veu que no deixarem de tenir en compte perquè ens acompanya i ens ajuda a entendre el món. Potser després d’aquesta lectura i d’algunes relectures haurem eliminat, també nosaltres, alguns racons de l’ànima que tant dificulten les nostres existències.
FITXA DEL LLIBRE
'Tot és possible'
Elizabeth Strout
Traducció d’Esther Tallada
Edicions de 1984
275 pàg.
17,80 €
