I AQUÍ

Quan la por del canvi torna pànic

Per canviar les coses cal poder fer-se preguntes. Qui es nega a admetre el dubte només ho fa per una raó:la por del canvi. Perquè sense espai per al debat és impossible replantejar-se res. Només queda seguir l’autoritat, la mentalitat conservadora del ‘sempre ho hem fet així’. La prohibició del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya és un cas extrem d’aquesta mentalitat conservadora i autoritària fonamentada en la por. La prohibició de les consultes a Valldemossa i a Artà sobre la possibilitat de canviar la monarquia per una república n’és un altre exemple. Un exemple més, i van sumant.

Que la Junta Electoral de Manacor afirmi que la consulta d’Artà seria una infracció de la Constitució “que exclou la república com a forma de govern” indica que, per alguns, aquesta por del canvi ja és pànic. Perquè saben que és inevitable. Que tan sols és qüestió de temps que les restes del sistema polític hereu del franquisme es desfacin, menjades per les arnes.

Un estat que es pretengui democràtic no pot intentar aturar la voluntat d’un poble d’opinar sobre el seu propi sistema de govern, d’expressar el desig de canviar-lo. Sobretot, perquè fent-ho deixa de ser plenament democràtic. Però també perquè no se’n pot sortir de cap manera. No seria estrany que, intentant aturar les consultes sobre la monarquia o la república, aconseguissin que es multiplicassin. Fins ara l’ha feta la universitat i les pretenien fer set pobles. Què passarà si, davant les prohibicions, més pobles o entitats de la societat civil reaccionen desafiant-les? Aquí també sortiran els antiavalots, amb la porra a la mà, per impedir-ho?

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF