Professor de la UIBCom passava abans amb la ‘canción del verano’, la polèmica al voltant del descompte del 75% en els vols dels residents illencs és recurrent, apareix i se’n va, però sabem que tornarà. Així ha passat un altre pic fa poques setmanes arran d’una intervenció del ministre de Foment al Congrés, intervenció en la qual semblava qüestionar el descompte, si més no alguns dels seus efectes. Poc després sembla que se’n va desdir, del que havia dit, tot i que tampoc això no va quedar del tot clar; vaja, qui sap. En qualsevol cas, hi ha moltes coses a criticar al ministre (a aquest i als anteriors) en relació amb el descompte, però crec que se li han criticat coses que no tocava, mentre que d’altres que sí que tocava s’han deixat de banda. Vegem-ho.
1/ En la seva intervenció al Congrés, el ministre de Foment, J.L. Ábalos, va dir diverses coses: (i) que el descompte del 75% als residents en el preu de volar a la Península podria suposar un increment dels preus de fins a un 40% en algunes rutes, sense especificar quines; (ii) que aquesta xifra sortia d’un estudi encarregat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per a avaluar l’impacte del descompte en els preus, estudi no conclòs i, per tant, no públic; i (iii) que l’estudi analitzaria també un possible vincle entre el nivell de renda dels beneficiaris del descompte i la despesa que aquests suposaven a les administracions públiques.
2/ Hi ha una necessitat absoluta d’un estudi fet amb rigor al voltant de l’impacte del descompte en els preus. La teoria econòmica ens diu que el descompte dona incentius a les aerolínies a apujar-los, amb la qual cosa, al final, bona part del descompte podria anar a les butxaques de les empreses en lloc de a les dels ciutadans. I hem de tenir present que ens gastem més de 600 milions d’euros l’any entre tots a subvencionar aquests descomptes. Així, tot i que massa tard, encomanar aquest estudi a la UPF s’ha d’aplaudir. El criticable és que no s’hagués fet abans, quan es va decidir apujar el descompte del 50% al 75% fa un any (per no dir abans). I el que també és criticable és que el Ministeri usi de manera privativa les dades de què disposa, en lloc de fer-les públiques. És a dir, hauria de permetre que qualsevol part interessada (per exemple, investigadors universitaris) hi tingui accés (mantenint anònima la identitat dels usuaris) i les analitzi com cregui convenient.
3/ L’objectiu de l’estudi de la UPF sembla ser també analitzar el vincle entre nivell de renda dels beneficiaris del descompte i la despesa que aquests suposen; aquesta és una qüestió absolutament rellevant. Fixau-vos que el descompte subvenciona el 75% del preu del bitllet independentment de la seva quantia: si el bitllet té un preu de 100 euros, se’n subvencionen 75, mentre que si el bitllet té un preu de 400 euros, se’n subvencionen 300. És possible que bona part del descompte es dediqui a finançar els bitllets més cars que compren els usuaris amb major nivell de renda? Si fos així, aquesta seria una política pública amb un impacte distributiu regressiu; no interessa saber-ho? (Pregunta adreçada especialment a MÉS, partit d’esquerres i, per tant, en teoria més preocupat per la progressivitat o regressivitat de la despesa pública.) Sí, l’AVE té tota la pinta de tenir un impacte també regressiu, ja que beneficia més les rendes altes (a més de suposar una tudada de doblers públics). Però això justifica que passi el mateix amb altres polítiques públiques?
Per acabar, i tot i que fer prediccions és difícil, especialment amb vista al futur, com crec que evolucionarà el tema del descompte? Doncs jo ens veig a tots els residents a les Balears d’aquí a 15 anys, el 2034, criticant l’impacte en els preus de volar provocat per la pujada del descompte al 95% del 85% existent l’any anterior. I al ministre de torn explicant-nos que l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra està finalment a punt de sortir, i que ens mostrarà les bondats o les vergonyes del sistema, que la cosa sembla que va a gustos. Ah, i jo, faltant poc per a jubilar-me, a punt d’escriure el meu 40è article de premsa sobre el tema (afortunadament, vist el poc impacte dels articles anteriors, ningú s’adonarà que l’article en qüestió no és res més que una combinació d’autoplagis dels 39 articles precedents...).
