Tothom sap què és un haiku, i qui més qui menys sap què és una tanka. No gaire gent, però, sap què és un 'renga', una altra especialitat poètica japonesa, molt vinculada a les altres dues, que ara podem conèixer bé gràcies a la publicació de 'Tres veus lligades a Minase'. Ens l’ofereix Jordi Mas López, traductor de qui recordam el meravellós 'L’estret camí de l’interior', de Matsuo Basho. Un 'renga' és un poema encadenat i escrit de manera col·lectiva. Tenim, en aquest cas, tres autors: Sōgi, Shōhaku i Sōchō, i una tirada de 100 estrofes, composta l’any 1488. Són peces de tres versos, com els actuals haikus, i de dos, que formen tankes amb els haikus. Tant el ventall de motius a què pot recórrer el poeta com els lligams de sentit entre una i altra estrofa estan minuciosament codificats. Jordi Mas ens ofereix la informació necessària sobre les convencions temàtiques i sobre el joc de referències a la poesia clàssica japonesa que contenen molts dels versos. I ens els dóna en català amb un respecte estricte pel còmput sil·làbic propi del gènere, sense permetre’s ni un sol vers acabat en paraula aguda. Vegeu-ne, com a tast, el haiku de Sōchō, que diu “la boira avança / sense fi ni derrota… / fins on arriba?”, i que amaga una referència a un poema de Sone No Yoshitada escrit cinc segles abans: “Solcar com barca / sense rems ni derrota / l’estret de Yura / a la mercè de l’aigua: / és això, enamorar-se?”. No podem jutjar la fidelitat de la traducció, però sí l’efecte de la delicadesa del vers japonès adaptant-se al nostre motlle lingüístic i mètric. Un regal.
Des que Carles Riba va començar a conrear-la, la tanka s’ha incorporat de manera feliç a la tradició poètica catalana: en tenim, per dir només quatre noms il·lustres, de Màrius Torres, de Salvador Espriu, de Rosa Leveroni i de Miquel Martí i Pol. El haiku, amb més o menys fidelitat al patró mètric, també s’ha fet servir profusament. No ha estat així amb el 'renga', que té alguna cosa, amb la seva composició col·lectiva, de celebració i de ritual. Potser aquest llibre servirà perquè algú s’hi animi.
