Les Illes Balears, i en particular Mallorca, afronten un moment clau per definir el seu present i futur energètic i territorial. La transició energètica és un repte inajornable, sí, però el que hauria de ser una oportunitat per democratitzar l’energia, reduir emissions i protegir el territori, s’està convertint en una amenaça per a aquest mateix territori que diuen voler preservar. Un atac, en definitiva, que ve a sumar-se a la desfiguració del sòl rústic que, via amnisties i reclassificacions, es valora més com un solar per fer-hi inversions que com un actiu ecològic vital, que és el que és. La proposta de delimitació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per part del Consell de Mallorca n’és una mostra clara: una planificació irracional, desconnectada de la realitat energètica, territorial i ambiental de l’illa.
La plataforma Renovables sí, però així NO! fa anys que denunciam que no es pot impulsar la implantació massiva de renovables sense una planificació territorial que respongui, a més dels criteris energètics, també als socials, agraris, ambientals i climàtics. Lluny d’això, ens trobam davant una zonificació feta amb presses, orientada a la disposició massiva de centrals fotovoltaiques sobre sòl rústic, mentre s’obvia la possibilitat –i l’obligació– d’aprofitar zones antropitzades, teulades, naus industrials, infraestructures públiques o zones urbanes i degradades.
El Pla Territorial de Mallorca, en la seva modificació número quatre, proposa més de 16.000 hectàrees de sòl rústic com a ZDP per a fotovoltaica, i s’hi han d’afegir més de 24.000 hectàrees per a eòlica, un tema que no ha estat present ni al debat energètic, ni en el polític, ni en el social. Una superfície de més de 40.000 hectàrees del territori insular rústic que pretén considerar-se prioritària per a la implantació de renovables, quan el prioritari hauria de ser la seva preservació, la del rústic, per a usos primaris, no per a usos industrials, que és el que són les centrals fotovoltaiques. Perquè una central no és una infraestructura amb un ús condicionat o que requereixi una declaració d’interès general. Una central és una central energètica i, com a resultat, una activitat industrial en sòl rústic, activitat, per tant, històricament prohibida en sòl rústic. Per què sinó, per una altra via, es declaren aquests projectes com a industrials estratègics? Si són indústria, l’ordenació territorial deixa clar que no poden implementar-se al sòl rústic, i si no és indústria, aleshores no té cap sentit declarar-les projectes industrials estratègics. No?
La proposta del Consell, competent en ordenació territorial, ignora aquesta determinació, i marca sobre un mapa zones ubicades exclusivament en rústic per ser considerades prioritàries pel desenvolupament. Des de la plataforma hem manifestat reiteradament que la ubicació al sòl rústic hauria de ser la darrera de les opcions: ni la prioritària, ni l’estratègica.
La Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica estableix criteris clars per a la delimitació de les ZDP: s’han de prioritzar zones ja transformades, tenir en compte la capacitat de xarxa i les necessitats energètiques reals, protegir el paisatge, la biodiversitat i el sòl agrari. Cap d’aquests criteris s’ha respectat. Al contrari, la proposta del Consell situa les ZDP lluny de les zones de consum –com Palma i les àrees turístiques– i les concentra al Pla i al Raiguer, pobles amb menor demanda energètica, però amb sòl rústic més disponible i menys resistència social. El resultat és una fragmentació del territori, una afectació directa a espais d’alt valor agrari, ecològic i paisatgístic, i una marginació absoluta de les comunitats locals. Es renuncia a un model descentralitzat i participatiu, basat en l’autoconsum i les comunitats energètiques, per cedir tot el protagonisme a grans operadors industrials, que per una via o per l’altra, acaben tenint totes les facilitats per situar-se al sòl rústic. Un sòl on es posen totes les intencions polítiques per acabar de trinxar-lo, pervertir-ne els usos que li són propis i substituir-los per altres: turístics, residencials, energètics…
Com pot ser que no s’incloguin ni tan sols les teulades dels polígons industrials, dels aparcaments públics, dels centres educatius o sanitaris com a zones de desenvolupament prioritari? Per què només es considera el sòl rústic com a espai útil per a la generació energètica, mentre es deixen intactes zones urbanes de gran consum que podrien liderar l’autosuficiència energètica? Per què la normativa facilita la tramitació de macroprojectes, però bloqueja els d’autoconsum que releguen al planejament municipal?
La protecció del sòl rústic hauria de ser una prioritat insular. Aquest sòl no només és paisatge o terra de cultiu: és capacitat de resiliència, sobirania alimentària, connectivitat ecològica… Reduir-lo a superfície disponible per a negocis energètics, turístics, immobiliaris o residencial és un error estratègic gravíssim. Ens dirigim cap a una suposada descarbonització mentre destruïm els ecosistemes que justament ens protegeixen del canvi climàtic.
Les renovables haurien de ser part de la solució, però si s’implanten d’aquesta manera, esdevenen una part més greu i significativa del problema. La transició energètica només serà justa si respecta la terra que ha de sostenir-la. I a Mallorca, la terra és un bé escàs, finit, i carregat de valors que no poden ser hipotecats pel benefici immediat vinculat al negoci de la transició energètica. La lluita per les renovables no pot ser incompatible amb la defensa del territori. Al contrari: han d’anar de la mà.
