El pes relatiu del turisme, el pes real de tot plegat
Les darreres dades apunten que el turisme ha perdut pes relatiu en l’economia de les Balears. Però convé fer-hi una lectura honesta: no és que hi hagi menys activitat turística o que s’hagi reduït la pressió que exerceix sobre el territori. És que hi ha altres sectors que han crescut encara més i que en bona part estan ben connectats amb el mateix model. El negoci immobiliari, la construcció, el comerç i el consum intern derivat de l’increment de població fan que el pes percentual del turisme s’hi dilueixi. Però que el sector pesi proporcionalment menys no és cap consol.
Si el turisme perd pes és perquè s’hi han sumat activitats amb impacte molt similar: més ocupació del sòl, més pressió sobre els serveis, més trànsit, més demanda d’aigua i energia. El volum de residents ha crescut fins a límits que obliguen a replantejar la capacitat real de les Illes per continuar absorbint població. Mentrestant, els aeroports no deixen d’incrementar el nombre de vols, els supermercats registren xifres rècord i les carreteres es col·lapsen tant a l’estiu com sovint en mesos tradicionalment tranquils. L’estrès sobre els recursos naturals és evident i persistent, l’aigua arriba justa i el medi queda supeditat a un ritme d’activitat cada vegada més intens.
Així, el debat no pot ser si el turisme pesa més o menys. El debat central és quins límits poden i han d’assumir les Balears. Fins a quin punt podem continuar creixent en activitat i en població? Fins a on volem –i podem– arribar abans d’esgotar un model que ja mostra signes clars de saturació?
A més, com advertia recentment a l’ARABalears el president del Col·legi de Guies Turístics, Pedro Oliver, les Illes s’encaminen a ser una destinació de luxe, amb un mercat immobiliari i turístic orientat cada vegada més a les elits. Potser no són turistes i ja compten com a residents.Però això, lluny d’alleugerir la pressió, pot acabar incrementant-la perquè significa més demanda de serveis exclusius, més consum de recursos i més desigualtat.
Alhora, com observava Oliver amb encert, es mantenen les contradiccions d’un sistema que es desborda: deim que volem limitar creuers, però ampliam el port; asseguram que volem menys turistes, però l’aeroport continua creixent; defensam posar ordre als allotjaments, però no s’ataca l’arrel: les mil formes del lloguer turístic il·legal. Són decisions que apunten en direccions oposades i que dificulten qualsevol estratègia a llarg termini. Per això, més que celebrar que el turisme pesi proporcionalment menys, el que cal és una discussió seriosa i valenta sobre la capacitat de càrrega de les Balears. Necessitam fixar límits clars i acordats democràticament. El futur d’aquestes illes no dependrà tant de si reduïm uns punts de pes turístic com de si som capaços de preservar un territori i una qualitat de vida que avui ja se sostenen amb molts esforços.
