La perversió del sistema així com el tenim

EM CONVIDEN a participar en una tertúlia d’IB3 Ràdio per parlar del Senat. Davant les veus que des dels cafès opinen que el millor que es pot fer és eliminar-lo, tots els tertulians estam d’acord almenys en la necessitat urgent de reformar-lo. La cambra alta no fa la funció de representació territorial que li correspon, atès que els senadors no responen a quotes territorials sinó de partit. De fet, si un senador vol presentar una proposta que respongui als interessos del seu territori, la dinàmica del Senat(com la del Congrés) no ho permet, és el partit el que l’ha de presentar. Així, en el si dels partits estatals, que són els que es poden trobar amb confrontació d’interessos entre uns territoris i uns altres, és on es decideix quins interessos es defensen i quins no arribaran mai enlloc. Amb el bipartidisme que hi ha a les cambres autonòmiques, o que hi ha hagut fins ara, tot està muntat perquè continuï així.

El sistema està tan pervertit que des de les cambres, alta i baixa, s’escampa la perversió cap a la resta de les institucions, i així les tenim. El mateix Senat, entre les seves atribucions, té la de triar una tercera part dels magistrats del Tribunal Constitucional, la meitat dels vocals del Consell General del Poder Judicial, la meitat dels consellers del Tribunal de Comptes... i així fins a arribar també a RTVE. Si la manera d’elegir els senadors és una de les reformes que són urgents al Senat, també ho són les vies per elegir totes aquestes institucions que haurien d’estar del tot al marge de la política i els seus interessos i, en canvi, reprodueixen l’esquema i la ideologia que marquen els partits majoritaris. I com més majoritaris, més influència en el TC, en el CGPJ o en els mitjans de comunicació públics. La perversió del sistema és coneguda, però no per això deixa de ser perversa.