Pere Sampol, l’home que va pensar Mallorca
Pensar Mallorca, un projecte per a les Illes Balears, un projecte per a les Illes Balears que, en forma d’entrevista llarga, es va publicar ara fa exactament 26 anys, fou la plasmació de la biografia política de Pere Sampol i Mas. La idea de biografiar un home encara molt jove, a qui li quedaven molts de reptes per complir en la seva trajectòria, era arriscada, confiar aquesta tasca a una periodista que havia encetat la trentena, també. La iniciativa va ser d’un bon amic i company de partit de Pere Sampol, en Damià Pons; i la decisió de publicar-ne l’entrevista d’un, com sempre, generós i entusiasta Lleonard Muntaner, que aleshores havia iniciat una col·lecció de publicacions titulada 'Mallorquins en diàleg'.
Tothom que va conèixer en Pere Sampol sap que darrere el seu caràcter afable, generós i amable s'amagava una persona molt reservada. No va ser fàcil que s’obrís. A les primeres sessions de l’entrevista, hi havia una certa tensió, l’incomodava parlar d’ell mateix. A poc a poc, amb els records d’infantesa amb què es mesclaven els tebeos del Capitán Trueno, els tassons de llet amb pols que feien beure a les escoles del franquisme o la descoberta de les Rondalles Mallorquines, la tasca va esdevenir molt més senzilla. L’ambient de complicitat que aconseguírem va fer possible que en Pere explicàs, fins i tot, els episodis familiars més foscos que l’havien acompanyat, des de ben petit, relacionats amb la Guerra civil. De la infantesa entràrem de cop a l’edat adulta, als inicis del compromís polític, per passar a l’exposició, d’un projecte polític pensat des de Mallorca i per a Mallorca, que llegida amb ulls actuals, resulta d’una clarividència impressionant.
Durant aquelles llargues converses, Pere Sampol em va regalar el seu relat vital amb una sinceritat que sempre agrairé, sense pressa, amb serenor i amb una gran capacitat d'anàlisi; va demostrar que la seva trajectòria política, encara breu, estava marcada per la coherència i la fidelitat a uns ideals col·lectius. A través d’aquelles hores compartides, vaig veure un home que no cercava el protagonisme, sinó la transformació d’un país que estimava profundament i que va entendre la política com un servei i com una eina de dignificació col·lectiva. La seva lluita per l'autogovern, per la llengua catalana i per la justícia social va ser tenaç i insubornable.
Avui que ens falta, em queda l'agraïment d'haver conegut de prop la seva mirada neta i honesta sobre Mallorca i sobre la vida. El seu llegat no pot quedar en el record nostàlgic: ens reclama compromís, acció i esperança.
