Pere Sampol, imprescindible
L'actualitat furiosa no ens hauria de fer oblidar massa de pressa. En alguns casos, no ens ha de fer oblidar mai. Diumenge passat, un comiat multitudinari al cementiri del seu Montuïri natal va servir de reconeixement a l'admirable trajectòria política i social de Pere Sampol, mort divendres als 73 anys. Sampol havia estat un dels protagonistes de la vida política de Mallorca i les Balears durant les darreres dècades, i en particular un referent imprescindible del mallorquinisme d'esquerres (o el nacionalisme d'esquerres a Mallorca, tot i que particularment mai m'ha agradat parlar de nacionalisme, com si el nacionalisme que hem de sofrir cada dia no fos l'espanyol). En qualsevol cas, un dels defensors més destacats que hi ha hagut en aquestes Illes d'uns ideals ben concrets i definits: defensa de la llengua i la cultura catalanes, defensa del medi ambient i el territori, lluita contra les desigualtats socials. A partir d'aquests fonaments, Pere Sampol va ser capaç de construir un discurs progressista sòlid, coherent i inclusiu, amb els peus ben posats damunt un coneixement profund de la realitat social mallorquina i el cap obert al món.
Un discurs i també una pràctica. Sampol va ser el vicepresident del primer Pacte de Progrés que va governar les Balears, presidit pel socialista Francesc Antich, un altre referent mort també fa pocs mesos. Orador brillant, Sampol fou el primer senador a Madrid pel PSM, el Partit Socialista de Mallorca, la formació que ell mateix va crear juntament amb altres noms fonamentals de la història recent de Mallorca, com Damià Pons o Mateu Morro. Fundar un partit polític ho pot fer qualsevol, però el que van fer aquesta generació va ser crear un espai polític on no hi era. I no tan sols obrir-lo i normalitzar-lo, sinó convertir-lo en una eina de govern, de gestió i de transformació social des del carrer i les institucions. Elements centrals dels consensos polítics de les darreres dècades, com l'ensenyament públic, la protecció d'espais naturals o l'impuls de l'economia illenca des d'una perspectiva progressista (Sampol va ser vicepresident d'Economia, Comerç i Indústria), no haurien existit sense la contribució del PSM, la seva gent i el seu entorn. Dit de manera pedestre: si la Mallorca dels darrers quaranta o cinquanta anys no és la que voldríem, sense el PSM hauria estat considerablement pitjor.
A conseqüència de tot això, Sampol és un dels grans noms de la història política recent dels Països Catalans. Per això és trist que, en el moment de la seva mort, a Catalunya molts no sàpiguen qui va ser, o el coneguin només per aquell mem de l'APM? en què Sampol exclamava, irritat, “Això és es colmo!”: el mem era certament graciós, però el seu rerefons era el de la lluita contra la corrupció sistèmica d'un PP sempre fàcilment desbocat. Ho és, el colmo, que tinguem tant coneixement de farsants que omplen espais als mitjans i a les xarxes amb discursos buits i en tinguem, en canvi, tan poc, o gens, de la nostra realitat i de qui fa feina per canviar-la i millorar-la.
