Es pensen que “puta” és un insult
"Puta". A totes ens ho han dit alguna vegada, en algun moment que hem fet nosa, quan hem ocupat un lloc que consideraven que no ens pertanyia. Ja pot ser al carrer, de vespre, sortint de festa; o en una estrada, al Congrés, fent política. La qüestió és transgredir, estar a l’esfera pública, la que durant tant de temps ha estat només masculina. “L’estigma de puta desqualifica i sanciona les dones independents”, diu l’acadèmica Gail Pheterson. Per això, per als qui creuen que la dona està millor reclosa a la privacitat de la llar, la paraula ‘puta’ no és insult. No ens enganem: per a ells és un mecanisme d’alliçonament, una eina de control, contra aquelles dones que –com les prostitutes– han sortit del camí establert. ‘Putes’ són totes les que, segons ells, incompleixen les normes socials del masclisme.
Per què, si no, els manifestants de Madrid van escollir aquesta paraula per assenyalar les dones del PSOE? Per què Pedro Sánchez pot ser “lleig”, “fill de puta” o “traïdor” –tal com hem vist o sentit en cartells o consignes–, però “les ministres del PSOE” són nines inflables? Per què elles, en canvi, són les treballadores del “puticlub” que és Ferraz? La sexualitat continua sent instrument d’alienació femenina, però sobretot per una part de l’espectre polític. Aquestes protestes, de centenars de persones d’extrema dreta, ens demostren que el puritanisme pertany a l’altre bàndol. Els detractors del que és “políticament correcte” i els que denuncien que, per mor de les feministes “ja no es pot dir res”, han deixat clar que són ells els acomplexats.
M’agradaria que tots els que van corejar “no és una seu, és un puticlub” davant la seu del PSOE, veiessin com la meva generació, les feministes, les dones d’esquerres, ens esclatam de riure davant la seva performance primitiva. M’encantaria que, ara, fossin ells els que ens sentissin cantar, per exemple: “si las más putas son las más finas”, de la porto-riquenya Young Miko, amb Bad Bunny; “soy buena en la cama, experta riding the dick”, de Bad Gyal; “yo nací para ser perra”, de Rigoberta Bandini; o “si me agacho sientes tú mi clítoris”, de Nathy Peluso.
Al final, potser el que ha fet embogir els manifestants de Ferraz no és només l’amnistia. Potser han estat moltes altres coses, entre les quals estan també les dones que saben que “puta” no és cap insult.
