La pau de Lula
El president Lula és un polític d’alt voltatge que es fa notar allà on trepitja. Amb la seva gira mundial està trastocant els paràmetres del debat sobre la guerra d'Ucraïna. De moment, Xi Jinping i Zelenski ja han parlat per telèfon, cosa que relativitza la idea simple dels dos blocs: un amb Ucraïna sota les ordres dels Estats Units i un altre amb Rússia degudament munyida per la Xina. Lula sembla haver captat el moment d’oportunitat. La guerra s’allarga i a totes dues parts se'ls comença a fer eterna. El nihilisme de Putin ha dut Rússia a una exhibició de debilitat que fa incomprensible haver cregut que era una gran potència. I Ucraïna pateix un desgast difícil de prolongar malgrat l’enorme lliçó de resistència que ha donat. Lula ha captat que era el moment per treure la bandera pacifista.
Tornem així al vell debat de les guerres justes i injustes, de si és cert que qualsevol pau és millor que mantenir una guerra. Una pau aparent pot ser més calamitosa que un conflicte bèl·lic. I el món està ple d’experiències totalitàries que ho confirmen. “Aquesta guerra no hauria d’haver començat”, diu Lula. Les coses pel seu nom: “El Brasil la condemna perquè Rússia no té dret a envair el territori ucraïnès”, diu el president. El seu pla té una idea motor: “Moltes vegades una guerra no necessita un guanyador”. ¿Es veu amb cor de fer que Putin accepti aquest principi?
Parlar de pau, en aquest cas, vol dir, com a mínim, tornar a la situació de partida. Si això es pot plantejar és perquè la resposta d’Ucraïna i els seus aliats ha portat Rússia a un atzucac. Només el pacifisme beat –el que confon l’ideal amb la realitat– pot apel·lar a aturar una guerra sense prendre en consideració les causes que l’han desencadenat i les conseqüències d’aturar-la. La injustícia comesa per un agressor es pot fer encara més gran obligant l’agredit a entregar-se a la lògica dels fets consumats. Una actitud que es decanti clarament del costat de l’invasor no té res de pacifista. Lula ho sap. I vol aprofitar les febleses acreditades aquest any dolorós per intentar trobar una plataforma de sortida. Que no oblidi que sense la reacció aliada no seríem aquí i que seria equivocat creure que s’avança debilitant-la. Ja que parlem de guerres justes o injustes, diguem-ho clar: una pau justa no pot premiar l’agressor.
