MALA COSA quan només ens recordam d’un premi quan hi ha trull. Fa dies es va fer pública la dimissió de Susy Gómez com a membre del jurat del premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’Arts Visuals, perquè l’artista més votada pels membres del mateix jurat, Alicia Framis, va ser exclosa de la selecció, o sigui, de l’exposició que ha d’acabar amb l’elecció de l’obra premiada. I va ser exclosa, segons s’ha publicat, perquè té més trajectòria que la resta i es volia donar preeminència a artistes més joves. Gómez va acusar el jurat de “mala praxis”, i ho és perquè no hi ha res en aquest premi que el defineixi com a destinat a artistes emergents, d’una determinada franja d’edat o que les obres hagin de ser d’uns anys concrets, recents o de fa uns anys. Un altre dia podem discutir si ho hauria de ser o no, un premi a artistes emergents, i on ens duria si ho fos, però de moment, si no és un criteri establert, no és un motiu d’exclusió. I això no té discussió.
En tot cas, des que va esclatar la polèmica, s’ha recordat que el 2017 hi va haver una retirada massiva de participants o que l’any passat hi va haver una participació extraordinàriament baixa. En canvi, no hi ha manera de recordar els noms dels artistes guanyadors del Ciutat de Palma d’Arts Visuals dels darrers anys, ni de la darrera dècada. Sense haver fet Cort un comunicat oficial, un exercici de transparència explicant el que ha passat, la directora general d’Art Visuals ha restat importància a la dimissió amb qualque cosa així com un això passa sovint, i no passa res. Sí que passa, i molt, no només perquè és especialment greu el que ha succeït, sinó sobretot perquè any rere any se’ns demostra que aquest premi té problemes de concepció, de procediment i de difusió. És significatiu, en aquest sentit, que l’Ajuntament de Palma no tengui -o jo no he pogut trobar-ho- un apartat a la web que ofereixi la relació de premiats i les seves obres al llarg dels anys. És significatiu que qualcú que va voler fer una exposició de les obres guanyadores no ho pogués fer perquè n’hi ha que no saben ni on són. I així només en queda, en el nostre record, els mals trulls que hi ha hagut. No és culpa de la nostra memòria, sinó de la manca de cura que té Cort amb aquest premi.
Després, venen les excuses de mal pagador. La Regidoria de Cultura no ha d’entendre el Consell Municipal de la Cultura com un escut per defensar-se quan li convé. Que els responsables diguin que “va ser el jurat qui va triar el Consell Municipal de la Cultura” o “les bases varen sert ratificades pel Consell” és deixadesa de responsabilitats. Tot el que ocorre és pels criteris poc clars de Cort i la desconsideració que té pel premi. Si no volen que se’n vagi definitivament en orris, la Regidoria s’ha de demanar per què passa el que passa, assumir responsabilitats i posar-hi esment i solució.
