Palma, Capital Europea de l’Especulació

Palma no serà Capital Europea de la Cultura. Quina gran notícia, pensen alguns, als quals puc entendre. Perquè, per desgràcia, encara tenim dirigents polítics que viuen als anys 90 del segle passat, quan els grans gestors eren els que aconseguia l’Expo o la Universíada. Perquè era la manera de tenir doblers extra per fer grans obres. En el cas de Palma, podem estar molt contents amb la Universíada de 1999, perquè ens va permetre fer un estadi amb recursos públics, el qual ara gaudeix pràcticament en exclusiva una empresa privada, el Mallorca.

Un altre pensament d’aquella època megalòmana era ‘posar la ciutat al mapa’. Li va passar a Barcelona, també. Com enyoram ara aquelles ciutats que no eren tan presents al mapa, on podies anar a un bar i hi havia un llonguet o una tapa en comptes de smoothies, muffins o carrot cakes. I, per descomptat, on no et deien “Queeeee” quan demanaves un cafè amb llet.

Ara que ja som al mapa, amb excés, i que ja ens coneixen massa, potser Palma sí que podria ser Capital de la Cultura. No cal fer grans exposicions ni esdeveniments perquè vingui més gent. Bastaria deixar la lluita contra la llengua pròpia, la catalana, per part dels dirigents de Palma. Deixar de promocionar premis literaris en castellà, no per res, sinó perquè n’hi ha centenars.

Deixar de continuar fent xalets a zones inundables, com insisteixen el batle i el seu regidor d’Urbanisme, en comptes de protegir el poc medi ambient que queda. Deixar de voler construir al sòl rústic i protegir les plantes baixes meravelloses que promotors suecs tomen cada setmana al Terreno i Son Espanyolet. Deixar de ser la Capital de l’Especulació i ser, de veres, Capital de la Cultura.