Fer-se el pagès
Tot no pot ser i un governant no ha de voler fingir que és solidari amb la pagesia i al mateix temps dedicar-se a trinxar el territori per vendre'l a especuladors externs. Això és el que pretén fer el PP, desregulant la construcció i l'explotació del sòl amb l'excusa de fer front a l'emergència habitacional i a la pressió demogràfica. Ho farà –entre altres coses– a expenses del sector primari.
Molts recordam encara l'estampa del president Gabriel Cañellas enfilat damunt un tractor, per donar a entendre que ell també era pagès fins al moll de l'os. En realitat, era un fill de casa bona que s'havia format a Deusto, però sabia que aquesta imatge de mallorquinitat rural, entre idíl·lica i antropològica, era un tòpic amable i ben rebut per sectors amplis de la població. Encara avui ho és, i a posta Marga Prohens o Sebastià Sagreras intenten apel·lar a un pedigrí (són de Campos) més suposat que real. No són Damià Huguet, el gran poeta campaner, que sabia perfectament de què parlava quan escrivia, al seu poema 'Campos sempre', uns versos que deien i diran sempre: “Aquí els homes són de call vermell, com una idea, / com la terra que consent els solcs lineals i l'agressiu rostoll / que esgrogueeix els camps d'una amarada fe diària i dura”. Poeta, empresari i pagès, Huguet no va dubtar a plantar cara als mals governants que, amb la cançoneta de la Mallorca suposadament ancestral, es malvenien l'illa a trossos, i no dubtaria a tornar a enfrontar-se als que ara fan el mateix.
Els problemes dels pagesos de les Balears són molts i ben greus, però un que no és menor és haver de treballar la terra en unes illes en què la terra és la matèria primera de l'avarícia. Podeu recuperar el dossier que publicava la setmana passada l'ARA Balears, amb la documentació gràfica recollida per l'Institut Cartogràfic sobre la destrossa territorial perpetrada a les Balears entre 2010 i 2023 (també amb els governs de Progrés, sí), i que té el sòl rústic com a principal afectat, i l'evidència desoladora del que hem fet al nostre propi hàbitat salta literalment a la vista. També les zones humides, com l'albufera d'Alcúdia, es degraden i salinitzen, amb pèrdues massives de canyet i de fauna, a causa de la sobreexplotació. I aquesta mateixa setmana hem conegut les previsions de les companyies aèries per a la imminent temporada turística: entre abril i octubre passaran 47,8 milions de passatgers pels aeroports de les Balears. Només a Son Sant Joan, entre els mesos esmentats hi ha programats més de 33,4 milions de seients, i més de 185.000 moviments d'avions.
El camp de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera –el de Mallorca i el d'Eivissa, en particular– no viu al marge d'aquestes realitats que no hem de dubtar a qualificar de dramàtiques, i de tot allò que comporten. De fet, hi competeix per l'espai vital. El desbordament, l'asfíxia, la sufocació, són fets visibles. Venen milions de persones i no hi ha aigua. La poca que hi ha la destinam al turisme i l'escamotejam als conreus i a la ramaderia.
Els pagesos continuen sent els gestors del nostre paisatge no urbà, que encara és al voltant del 75% del territori. No hi ajuden unes organitzacions agràries que no celebren eleccions i que han perpetuat unes elits que ja viuen bé en camaraderia i connivència amb els responsables d'aquest estat de coses. Si vol anar endavant (no tan sols sobreviure, o malviure, sinó ser respectat i tenir opcions de prosperar), una cosa que segur que necessita el foravila de les Balears és més democràcia. Per altra banda, un polític no serà més pagès, ni entendrà millor les necessitats del sector, perquè vagi de vegues i amolli quatre flastomies durant la sobretaula. I per si no n'hi havia a bastament, ara torna UM.
