Pac qui deu! Mori el mal govern

El 2021 ha estat un any mogudet, ho sabem, però un dels fets positius i destacats és que el passat 7 de febrer es compliren cinc-cents anys de l’aixecament de la Germania. Així, hem gaudit de manifestos, actes i llibres que han rememorat uns fets fundacionals que ens expliquen el present. Lleonard Muntaner Editor ha publicat molts volums dedicats al tema i, afegit a això, ha viscut un molt bon any editorial, amb guardons merescuts com el Premi de la Crítica Serra d’Or d’assaig a Antoni Martí Monterde pel seu 'Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa' o el Premi PEN Català de traducció a Antoni Clapés per 'El desert malva' de Nicole Brossard. A més, l’editorial ha tret dues propostes que s’han venut moltíssim i han tingut una enfervorida acollida crítica: 'Tots els focs totes les pistoles' de Jordi Benavente i 'Pac qui deu' d’Antoni Rodríguez Mir. Aquest volum esmentat és precisament una formidable novel·la sobre la revolta agermanada de fa cinc segles i és el llibre que avui em ve de gust celebrar.

L’aventura comença amb un Regne de Mallorca devastat econòmicament i marcat per la fam, tot culpa de la mala gestió d’un govern pèssim, un plantejament que ens és massa tristament familiar: poc canvien certes misèries. En aquesta situació devastadora, un pagès de Muro dit Pere Negre va amb uns amics a una reunió secreta a la casa d’un tal Pau Casesnoves. Arrossegats pel remolí del temps, viuran una aventura trepidant que acabarà amb riuades de sang. La novel·la d’Antoni Rodríguez Mir té personatges –tant ficticis com reals– molt ben construïts, tensió narrativa, intriga, punts de gir esfereïdors, acció, amor, i molta, moltíssima passió. Per si tot això no bastàs, està escrita amb un nervi que fa que no puguis deixar de girar full. Hi ha autors que es neguen en mars de documentació quan s’enfronten a un marc històric, però Rodríguez Mir aconsegueix superar els esculls i basteix un periple narratològic poderós que perdurarà. Cert és que es pren llicències, com el retrat que fa –no pas del gust de tothom– d’un marcial Joanot Colom. Al meu entendre, l’autor inquer ho fa per subratllar les lluites internes d’un moviment revolucionari fascinant i per trenar millor els conflictes de l’obra, no pas per difamar. Ja va dir William Faulkner que un escriptor no pot tenir pietat amb els seus materials.

Ara que acaba aquest any d’efemèrides dedicades a la Germania, en què s’han publicat estudis rellevants com 'La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió' de Maria Margalida Perelló a Lleonard Muntaner, Editor o 'La catalanitat de les Mallorques. Joanot Colom i Cifre, instador del poble' de Pere Oliver Domenge a AdiA Edicions amb paratextos de Joan Valls de Padrines i Bartomeu Mestre, valdrà la pena regalar-los aquestes festes, sobretot 'Pac qui deu' d’Antoni Rodríguez Mir, ja que és un regal ideal i una lectura entretingudíssima per tancar un any difícil d’oblidar.