Oriol Bohigas, el to d’una ciutat
Aquest dissabte serà descoberta la placa que donarà nom al passeig Marítim de la Barceloneta - Oriol Bohigas i Guardiola. L’acte tindrà lloc en la confluència del passeig amb el carrer Pepe Rubianes, nou punt del mapa de la ciutat que parla tant del temps que passa volant com de la feliç coincidència de personalitats desbordants que convertiran la cantonada en una de les més agudes, enèrgiques, polèmiques i divertides de Barcelona.
Pertanyo a la generació que va veure la transformació de la Barcelona postfranquista en capital olímpica. Eren anys en què no teníem prou diumenges per anar a fer la descoberta familiar dels nous espais que l’ajuntament de Pasqual Maragall, amb Oriol Bohigas com a “arquitecte del príncep” (Vázquez Montalbán), anava obrint, especialment al que encara en dèiem perifèria, que era tractada amb la mateixa qualitat urbanística i arquitectònica que el centre. Fins i tot aquells que no hauríem sabut ni per on agafar la regla de càlcul ens trobàvem per ponderar el resultat estètic i pràctic dels nous traçats i la nova monumentalitat que apareixien gràcies a aquella forma de cirurgia urbana.
Juli Capella va fer recull dels adjectius amb què el mateix Bohigas (professor seu) definia la seva pròpia personalitat: tastaolletes, lletraferit, torracollons, cul inquiet, cagadubtes... Només una personalitat així és capaç d’enviar una carta a Mies van der Rohe el 1957 per proposar-li de reconstruir el pavelló alemany de l’Exposició del 1929 (i aconseguir-ho ja en l’etapa democràtica) o encarregar la reconstrucció del pavelló de la República, de Sert.
Bohigas va donar moltes coses tangibles a Barcelona, però, sobretot, li va donar un to a Barcelona. Un to. A vegades és tot el que un demanaria. I per això, avui, veure el seu nom en un placa eleva l’ànim.
