Original i traducció
No ho havia previst ningú fins ara, però ha passat: un llibre no escrit originalment en català ha estat guardonat per un premi que té com a principal objectiu “donar suport a la creació literària en llengua catalana i reconèixer la tasca dels/de les escriptors/es”. El passat 20 de gener es feia públic que l’obra Ecogrames, de Jorge Fernández Gonzalo, escrita originalment en castellà, era la guanyadora del Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia.
El fet que el guanyador no fos capaç de dir ni “bon vespre” en català durant el seu discurs d’agraïment ja va fer aixecar més d’una cella entre els assistents al teatre Principal de Palma. Com pot algú escriure un llibre en una llengua que no pot parlar amb normalitat? Les sospites es confirmaven o s’aguditzaven l’endemà: en un reportatge de Josep Genovard en aquest mateix mitjà, Fernández confessava que l’obra que havia guanyat el premi no havia estat escrita originalment en català, sinó que era una traducció del castellà, segons afirma, feta per ell mateix. L’autor, a més, defensava que el seu acte era una opció legítima i, segons la seva lectura de les bases, “legal”. Un argument que en un primer moment han fet servir, també, els responsables de cultura de l’entitat convocant.
Basta fer una ullada a les bases, però, per posar com a mínim en dubte aquesta convicció. Al tercer punt, relatiu a les “Obres”, diuen: “Les obres que hi concursin han de ser originals i inèdites, de temàtica lliure i escrites en català”. Cap problema, naturalment, amb la temàtica i amb el caràcter inèdit del recull. Generen més dubtes, però, les altres dues condicions: si bé l’obra és original de l’autor en tant que l’ha concebut ell, no està tan clar que sigui “un original”. Segons el DIEC, “original” és aquella cosa “que és l’origen o font d’alguna cosa copiada o reproduïda”, i podríem considerar que una traducció, o una versió feta en una altra llengua pel seu mateix autor, implica una reproducció o reinterpretació del text, i, per tant, una possible pèrdua del seu caràcter original. D’altra banda, el darrer requisit també presenta dubtes; no és el mateix una obra originalment escrita en una llengua que una de versionada, i, per tant, és difícil afirmar que el text en qüestió sigui 'escrit en català'.
Amb tot el respecte per les decisions del jurat, que va emetre el seu veredicte sense conèixer el caràcter de traducció o de versió de l’obra, seria urgent que l’Ajuntament de Palma investigàs el cas en qüestió i que prengués les mesures necessàries per garantir que les bases es compleixen escrupolosament. No és de rebut que un premi que pretén promoure i reconèixer l’escriptura en llengua catalana serveixi per guardonar obres escrites en altres llengües, com tampoc ho seria que, una vegada l’autor ha declarat possibles incompatibilitats amb les bases, l’Ajuntament no revisàs la situació i actuàs. D’això en depèn la dignitat d’uns guardons pels quals autors, entitats i tota la societat mallorquina han lluitat durant massa anys.
