01/07/2022

Obsequi d’Ivan el Terrible

2 min

La història va tenir lloc en un període especialment fred de la dita Petita Edat de Gel, cap a darreries del segle XVI. El fred havia fet engalavernar Rússia, i havia obstruït la producció dels béns que afavorien els rics amb una generositat sense mida. Comandava el país Ivan IV, dit el Terrible. A aquest personatge li va arribar un suggeriment per temperar el glaç de l’economia russa: la venda de pells dins i fora del propi país. Rússia ja s’assentava en uns espais inabastables, on les grans i petites feres abundaven com a cap altre lloc del món glaçat. El terrible tsar Ivan IV va enviar una avançada militar en direcció a Sibèria per inspeccionar el territori i, de passada, robar les pells que empraven els camperols per protegir-se del fred. Aquesta primera inspecció va haver de vèncer, sense excessives dificultats, un escamot xinès, més nombrós però d’armadura més antiga.

Ivan va celebrar amb alegria desbocada l’èxit d’aquella operació, el cap de la qual fou premiat amb una armadura molt valuosa. El missatge implícit en el regal era que, com més aviat millor, capitanejàs una altra expedició, ara que ja coneixia el territori, de la qual s’esperaven carregaments de pells que enriquirien el tsar. Tengui’s en compte que les pells de gibel·lina confiscades als camperols durant la primera maniobra es podien vendre, cadascuna d’elles, per l’equivalent al sou de dos anys d’un treballador.

Així que l’home de confiança del terrible Ivan es posà al front d’un escamot cap a territoris siberians. Aquesta vegada, però, la topada amb l’avançada xinesa no es va poder resoldre com a l’anterior confrontació, perquè els xinesos havien pres bona nota del tipus d’armament dels russos i ara s’havien armat amb eines militars més sofisticades. Després de pocs dies de batalla, el capità rus fou encerclat de tal manera que només tenia una sortida, que exigia la travessa, nedant, d’un llac. De nedar, no en sabia gaire, però, a manca d’altres remeis, es llançà a l’aigua. L’aigua l’engolí al cap de pocs minuts: el capità veié reduïts els seus moviments i pràcticament anul·lada la seva força per l’armadura que li havia regalat el seu amic i protector.

Hi ha hagut altres persones i pobles, exèrcits i civilitzacions que s’han ofegat al fons de l’aigua. Però això ja deu ser una altra història.

Guillem Frontera és escriptor