SociòlegCom és costum quan el govern central canvia de color, ja tenim una nova llei d’educació. Vist el contingut de l’anterior, s’entén el canvi, però no deixa de ser preocupant el poc recorregut que tenen les lleis educatives a Espanya. En 35 anys hem baratat set vegades de llei educativa, gairebé una per legislatura. No sé vosaltres, però crec que a la majoria ens costa més canviar de cotxe que al govern de torn de model educatiu.
Tant de bo m’equivoqui, però probablement la llei Celaá té els dies comptats. En un parlament més confrontat que mai i amb visions absolutament antagòniques sobre quin ha de ser el model educatiu, la llei durarà el que durin les esquerres al poder. El govern veu impossible la negociació amb l’oposició i la seva actitud recorda una mica l’escatològica dita castellana que parla de fer les feines dins el convent. Grolleries a part, costa entendre que posats a tirar pel dret sigui precisament un govern progressista qui no avanci significativament en la gratuïtat i universalitat de l'educació 0-3.
Tot plegat, una llàstima, perquè moltes de les propostes que du seria desitjable que tinguessin continuïtat. La llei aporta elements de modernitat que eren necessaris, com ara considerar les classes online una eina cabdal per a la docència del futur. Lluita contra el sexisme impedint que es financin amb doblers públics aquells centres que segreguen per sexes. Defensa mecanismes per evitar que alguns centres concertats perfilin l’alumnat a conveniència i promou la inclusió de l’alumnat escolaritzat en centres d'educació especial.
S’entén la filosofia que hi ha darrere, però convé alertar que sense un pressupost adient gran part d’aquestes iniciatives poden tenir l’efecte contrari. Acceptem-ho, no podem continuar a la coa d’Europa en inversió en educació i afrontar reptes inassolibles. Desviar els recursos dels centres d’educació especial als nous centres d’acollida és necessari però del tot insuficient. Entre altres coses, perquè aquests no estan preparats logísticament per a aquesta finalitat. D’altra banda, quin serà el rol dels centres concertats a partir d’ara? Si construïm nous centres públics on ja hi ha centres concertats, què en farem, dels segons?
Un aspecte positiu que ens interessa com a illencs és que es parli de facilitar els recursos necessaris als territoris insulars. Imagín que devien trobar que dir Canàries era un greuge massa evident i de rebot potser pescam alguna cosa. Massa bé. Com el fet de garantir que la nostra llengua continuï essent la vehicular dels centres. Són regals que hem d'agrair. Encara que no sigui precisament gràcies a la tasca dels nostres diputats.
Les recents dades sociolingüístiques de la UIB ens demostren que la immersió lingüística a l’escola està sota mínims, però, així i tot, continua essent el principal bastió de la normalització lingüística. Vista la confrontació al si del Congrés, es fa més necessària que mai la pedagogia dels nostres representants a Madrid amb els seus col·legues de partit. Les dades són clares, el model d’immersió lingüística garanteix el bilingüisme i la igualtat d’oportunitats. Els ho haurien de fer saber. Malauradament, com en el consens necessari per aprovar lleis educatives, els vents bufen en direcció contraria. Haurem de fer més pedagogia.
