No són les pasteres. Són les polítiques del PP i de Marga Prohens

Les Illes Balears viuen un dels moments més difícils de la seva història recent. Mai havia estat tan complicat accedir a un habitatge. Mai tants de joves havien vist tan lluny la possibilitat d’emancipar-se. Mai tantes famílies havien hagut de destinar una part tan gran del seu sou a pagar un lloguer o una hipoteca. I mai tantes persones havien sentit que, tot i fer feina cada dia, viure dignament a la seva pròpia terra s’està convertint en un privilegi reservat a uns pocs.

Aquest és el gran problema de les Illes Balears, però és el debat que evita el Govern de Marga Prohens.

El Partit Popular ha decidit situar la immigració al centre de la confrontació política. Ens vol convèncer que el principal problema de les Illes arriba dins una pastera; que la crisi de l’habitatge, la saturació dels serveis públics i el malestar provocat per la massificació tenen l’origen en les persones que arriben fugint de la guerra, de la pobresa o de la persecució.

Aquest relat és políticament útil perquè desvia l’atenció dels problemes que realment condicionen la vida de la majoria. Però és un relat profundament injust.

Perquè el preu del lloguer no s’ha disparat per culpa d’una família que arriba cercant protecció. S’ha disparat perquè el PP continua apostant per un model que confia cegament en el mercat mentre rebutja intervenir quan l’especulació expulsa la població resident dels seus barris i pobles. Es nega a utilitzar totes les eines disponibles per contenir els preus, ampliar el parc públic d’habitatge i garantir que viure a les Illes no sigui un luxe reservat a qui més té.

Les llistes d’espera a la sanitat, a la dependència o als serveis públics tampoc no són responsabilitat de les persones migrants. Són conseqüència de decisions polítiques del PP. De tres anys de manca de planificació, d’una aposta insuficient pels serveis públics i d’un model que obri la porta a la privatització d’allò que hauria de ser un dret garantit per a tothom.

Quan un govern no reforça els serveis públics, no pot cercar després un col·lectiu vulnerable per justificar les seves mancances.

Per això sorprèn que el PP i Marga Prohens trobin tanta contundència quan parlen de qui arriba sense res i tan poca quan es tracta d’afrontar els especuladors que condicionen el futur d’aquesta terra.

Mai veurem el PP dedicar la mateixa energia a limitar el poder dels grans fons d’inversió que acumulen habitatges i contribueixen a encarir encara més el mercat immobiliari.

Mai veurem el mateix entusiasme per protegir el dret a l’habitatge que per impulsar un model que continua sotmetent el territori a una forta pressió urbanística i especulativa.

Mai veurem la mateixa determinació per defensar les famílies que no poden pagar un lloguer que per protegir els interessos dels que converteixen les Illes Balears en un producte de luxe.

Aquesta és la gran contradicció del Partit Popular i la manca d’humanisme.

És molt més fàcil assenyalar qui arriba amb una motxilla que qui arriba amb un fons d’inversió.

És molt més senzill alimentar la por que regular l’especulació.

És molt més còmode dividir la societat que plantar cara als interessos econòmics que acumulen més poder.

Mentre el PP assenyala les pasteres, milers de persones migrants sostenen bona part dels sectors essencials de la nostra economia. Treballen a l’hostaleria, al camp, a la construcció, al comerç, a la neteja i, especialment, en les cures. Cuiden les nostres persones grans, paguen impostos, cotitzen i contribueixen cada dia al sosteniment dels serveis públics i del nostre estat del benestar.

Defensar aquesta realitat no significa negar que la política migratòria necessita ordre, planificació i recursos. Significa rebutjar que la immigració es converteixi en una cortina de fum per ocultar els fracassos d’un govern.

Perquè que avui sigui cada vegada més difícil viure a les Illes Balears no és culpa de les pasteres.

És conseqüència d’unes decisions polítiques.

És conseqüència d’un govern que ha estat incapaç de garantir l’accés a l’habitatge, que s’ha negat a actuar davant l’escalada dels lloguers, que no ha reforçat prou els serveis públics i que prefereix cercar culpables abans que assumir responsabilitats.

Des del PSIB defensam un altre camí. Unes Illes Balears on l’habitatge torni a ser un dret i no un negoci; on el territori es protegeixi perquè no es vengui pam a pam al millor postor; on els serveis públics siguin la millor garantia d’igualtat d’oportunitats; i on la política deixi de dividir la societat per començar a resoldre els seus problemes.

La política no consisteix a fabricar enemics entre els més vulnerables.

Consisteix a tenir el coratge d’enfrontar els problemes reals, encara que això impliqui incomodar els qui sempre han acumulat més poder i això és el mai farà ni el PP ni Marga Prohens.