No són només mesures de govern, també són de classe
L’ajuntament de Palma ja ha deixat ben clar que l’any que ve s’haurà de (re)pagar per pujar als autobusos de l’EMT. No vull dir que deixarà de ser gratuït, perquè en cap moment ho ha estat: el transport públic el pagam entre tots. I el que passarà ara és que l’haurem de tornar a pagar si el feim servir. “Com que és gratuït, hi ha qui puja al bus per estalviar-se caminar una estoneta. És un efecte no desitjat”, em va dir l’actual regidor de Mobilitat, Antoni Deudero, en una entrevista, per justificar la decisió de tornar a cobrar per pujar al bus. Aquestes declaracions desprenen aroma a classisme, perquè les persones que tenen mitjans econòmics no pugen al bus i se solen moure per Palma en cotxes bonics i cars (i contaminants), a l’espera que llevin obstacles que fan nosa, com els carrils bici i els carrers per a vianants. Qui intenta estalviar-se caminar una estona quan va en bus és perquè no té més remei que anar a peu per la ciutat. De fet, una de les finalitats principals del bus és que els ciutadans puguin anar d’un lloc a l’altre de la ciutat de manera còmoda i ràpida, sense haver de caminar llargues distàncies. Perquè pot fer calor, o fred, o pot ploure... O simplement perquè no tenim ganes de caminar. La qüestió és que no calen justificacions ni demanar excuses per fer servir el transport públic, que, torn dir, pagam entre tots.
Algú podrà dir que els ciutadans ara tenen més doblers per pagar uns euros de bus, perquè el Govern ha abaixat els impostos. Ara bé, la bonificació del de successions i donacions només beneficia qui té alguna cosa a heretar. A més, quan es pagava, era inferior a l’1% si la teva herència no arribava a 700.000 euros. Es tracta d’una mesura que no beneficiarà la majoria de la població, ni molt menys aquells que necessiten agafar el bus per desplaçar-se, que no solen ser grans hereus.
Es pot contraargumentar que tot canviarà quan s’aprovin els pressupostos i baixi el tram autonòmic de l’IRPF. El problema és que, com va publicar aquest setmanari, la rebaixa de mig punt per a rendes de fins a 30.000 euros i d’un quart de punt a partir d’aquesta quantitat suposarà un estalvi d’entre 10 i 12 euros al mes (per a rendes de 30.000 euros). Ja saps, si en guanyes menys, potser ni arribes a 10 euros al mes. Mentre que el cost per a les arques públiques pot superar els 40 milions d’euros anuals. I aquí tancam un cercle, perquè el que el govern espanyol destina a finançar els busos públics de Palma és precisament 43 milions d’euros. Qui no estaria encantat a renunciar a menys de 10 euros al mes a canvi de no haver de (re)pagar el transport públic?
Les mesures de govern, sigui a escala municipal, insular o autonòmica, no són accions tècniques ni neutrals. Tenen un biaix ideològic i de classe, com passa amb el foment del vehicle privat i determinades polítiques fiscals. La propaganda diu que s’apliquen en benefici de la ciutadania, però omet que només són per a una part. En aquest cas, la part que es mou en cotxes bonics i cars.
