No, no, no ens fem els suecs!!!

És dramàtic, o és “dramaten”, que dirien els suecs. En efecte, el civilitzat país dels ABBA acaba d’aturar “el pla de digitalització de les escoles”. Tornen als primitius llibres, a la primitiva escriptura amb bolígraf, perquè la ministra d'Educació considera les pantalles “com les principals culpables del descens de nivell de comprensió lectora entre els alumnes”. Home! Esclar que els chromebooks fan que els estudiants siguin més analfabets, però i que no tenen avantatges?

L’estudiant ja no cal que s’amagui quan badalla, perquè la pantalla li tapa la cara. La culpa de l’avorriment, com tothom sap, és del mestre, que hauria de ser “molt divertit” i incentivar els alumnes amb, per exemple, un strip poker per cada monosíl·lab sense cap falta.

L’estudiant pot donar curs a les seves valuoses habilitats informàtiques quan descapa l’ordinador per passar-se la tediosa classe de taller de càlcul parlant per whatsapp.

Els pares que protestaven quan s’havien de comprar llibres, no protesten quan s’ha de comprar el chromebook, perquè no es pot comparar.

És cert que un llibre es pot fer malbé, guixar, omplir d’enganxines, embrutar, perdre... Però un chromebook també.

Si estudies en un chromebook la memòria fotogràfica no funciona de la mateixa manera (en un llibrot hom recorda si aquella part de la lliçó* és a l’esquerra o la dreta, a dalt o a baix...). Millor. La memòria està sobrevalorada.

L’avantatge principal del chromebook davant del llibre és que l’estudiant el posa en “mode invers” i es pot veure la cara i pentinar el tupè o maquillar-se durant la classe, cosa que contribueix a la seva autoestima. Això un llibre no t’ho donarà mai.

*Perdó. He dit "lliçó". Copiaré cent vegades** que dir "lliçó" és de fatxes.

**Perdó. He dit “copiaré cent vegades” i volia dir “faré un copy paste en un plis”.