DirectorLa crisi és aquí, no l’hem d’esperar: ja s’escampa pels carrers. I un dels símptomes més durs són les xifres de les entitats que, amb la força de la solidaritat, lluiten contra els efectes de la pobresa. El menjador social Tardor de Palma gairebé ha triplicat les famílies que ajuda i a la Creu Roja i a Càritas poc els falta per multiplicar-les per quatre, tal com explica el reportatge d’Elena Navarro. I això només és el principi.
Mentre la pobresa es dispara, el miratge de sol i platja amb què atrèiem els visitants continua buit. El 36,5% del valor afegit brut de l’economia balear i el 28,6% dels treballadors depenen directament del turisme. I aquest miratge tornarà a funcionar. No t’enganyis: l’única possibilitat que tenen les Balears d’evitar una catàstrofe encara més gran és reactivar el turisme, incloent-hi el de masses. Tornar a posar en marxa el motor que ens ha llançat pel precipici del coronavirus a tota velocitat.
Segurament trigarà més del que alguns optimistes preveuen, però tornarà a funcionar, com avança l’article de Maria Llull. Les platges de l’Arenal i Magaluf s’ompliran, una vegada més, de pellroges. El centre de Ciutat serà intransitable i l’alcohol regarà goles profundes al passeig Marítim de Palma i al West End d’Eivissa. El turisme massiu és la nostra pedra de Sísif i la tornarem a empènyer. Per ara no tenim més remei.
Davant d’això tenim dues opcions: resignar-nos-hi, i tornar a arrossegar una roca cada vegada més gran i difícil de manejar, o aprofitar els recursos que n’aconseguim per anar depenent cada vegada menys, engruna a engruna, d’aquest negoci depredador. Només ens queda preguntar-nos si ho podrem fer prou ràpid perquè aquest pes no ens esclafi del tot.
