No és una debilitat; és un error i és discriminació

PalmaLA CONSELLERA de Salut, Patricia Gómez, va qualificar de “debilitat” de l’estratègia de vacunació el fet que, ara que a partir d’aquest dilluns, 8 de febrer, tocarà injectar el vaccí als grans dependents i als seus cuidadors, només en tenguin dret els cuidadors professionals. Segurament la màxima responsable de la sanitat balear ha de mostrar-se condescendent amb el govern de l’Estat, que és del seu partit i que és qui marca l’estratègia de la vacunació. Així, Patricia Gómez parla de “debilitat” mentre es mossega la llengua per no dir, primer, que és un error monumental des del punt de vista de prevenció i reversió de la pandèmia. I segon, i no menys important, que es torna a discriminar i a posar en el lloc de màxima vulnerabilitat les persones que sempre hi són. Les dones pobres actualment són, segons l’estratègia estatal de vacunació, les més excloses entre els exclosos.

Renec i molt de tots aquells que, sense tenir-ne ni la més punyetera idea, del coronavirus i de les maneres d’afrontar-lo, es passen el dia fent articles o donant lliçons, des de les tertúlies de les ràdios o les televisions, sobre com ho han de fer els polítics i fins i tot els sanitaris. No voldria per res caure en aquest parany tan lamentable. Ara bé, sí que em deman quants són els cuidadors professionals de les persones més dependents de les Balears -o de qualsevol comunitat de l’Estat. N’hi ha, és clar que n’hi ha, i molts solen treballar per a organitzacions que potser ja entren en les prioritats de l’estratègia estatal de vacunació. Però la realitat, aquí i en el conjunt d’Espanya, és que la immensa majoria de cuidadors dels grans dependents són les pròpies famílies. I moltes vegades, les dones de la família. I quan no són els familiars més directes, si l’economia dona per afrontar-ho, les cuidadores -i aquí fer servir el femení com a plural és de justícia- són persones contractades, molts pics de manera irregular, entre les dones amb menys recursos i més vulnerabilitat de la societat. Dones que varen fugir de la fam dels seus països, que sovint aquí no tenen família i accepten sou i casa per pal·liar la seva situació.

A un estat com Espanya que, per molta Llei de la dependència, no n’assumeix totes les responsabilitats que n’han de derivar; a un Estat que no treballa per canviar el concepte de cura de les persones, també de les persones que tenen cura dels altres, en siguin o no en siguin professionals, li passen aquestes coses: no es pot moure en la irregularitat que permet o fomenta. Llavors, s’arrisca a augmentar la transmissió de la pandèmia perquè, si és necessari vacunar els cuidadors professionals, també ho és per als no professionals. I, a més, fa tot el contrari del que hauria de fer un executiu que es diu d’esquerres i feminista. En començar la pandèmia es va parlar molt que ajudaria a la conscienciació de la importància de la cura dels altres, també per treure pes a les dones. Idò estratègies com aquesta van en la línia contrària: les dones, i les dones pobres, cada dia més vulnerables.