No criticaràs el CNI, sota pena d'atemptats

En la seva cursa folla per cobrir les espatlles del Centre Nacional d'Intel·ligència –jo afegiria "i Filtracions"–, El Mundo es treu de la màniga un dels titulars de portada de l'any: "La crisi del CNI frena quatre investigacions sobre cèl·lules jihadistes". Ja és mala sort que de totes les feines de què s'han de fer càrrec els espies estatals, justament s'aturi en la que pot evitar un atemptat que faci saltar pels aires algunes desenes de persones. Ja em disculparan el sarcasme, però col·locar un xantatge així en portada d'un diari amic em sembla una deslleialtat a l'Estat –i als ciutadans– de primer nivell. Només el dia abans, El Mundo renyava Sánchez per haver fet públic que l'havien espiat. Ara, en canvi, publicita a so de bombo i platerets en el seu titular més gran que el CNI abaixa la guàrdia davant possibles atemptats. (M'imagino els jihadistes enviant-se telegrams els uns als altres amb cara estupefacta.) Si el terrorisme és la submissió d'una comunitat per la via de la por que genera la violència indiscriminada, escampar el pànic de la indefensió amb fins polítics ¿no suposa participar, d'alguna manera, del fenomen? Com a mínim és fer-los el joc.

'La noche le confunde'

Titular a l'Abc: "La nit que va arruïnar la carrera de Santi Mina". Parlen de la condemna a quatre anys de presó per haver abusat sexualment d'una dona. És lògic que, sent el futbolista la celebritat, sigui el subjecte de la notícia. Però el fet d'ometre del tot la víctima –o com a mínim el delicte– sembla reduir el cas al clàssic una mala nit la té qualsevol. I sembla que la carrera del jugador sigui la principal afectada, quan ho és la noia, que haurà d'arrossegar les seqüeles d'una acció que no va provocar, al contrari que ell.