20/03/2023

No tan artificial

2 min

Hi hem assistit amb un ritme frenètic des de fa mesos: la intel·ligència artificial ha passat de formar part d’aquell futurisme anecdòtic que es presentava un pic a l’any a fires internacionals de tecnologia a ser, potencialment, el pa de cada dia de qualsevol usuari d’Internet. Durant anys hem vist com els assistents de veu se’ns ficaven dins les butxaques, ja fos sota el nom de Siri, Google, Alexa o Aina (qualcú en sap res?), i hem sabut que els robots aspiradors que ens fan neta la casa ho fan, també, a canvi d’explicar a determinades empreses la distribució i la situació dels nostres apartaments. Ara ha estat el Chat GPT qui ha irromput amb força a l’espai d’allò mainstream, i ha estat acollit, ja sigui amb ulls crítics o bé amb aplaudiments, com la passa definitiva de l’entrada de la intel·ligència artificial als nostres pobres dies i quefers.

D’entrada, un xat que respon d’una manera més o menys automatitzada a partir de tot allò que pot vampiritzar a la xarxa no hauria de ser amenaçador: pot fer els deures d’infants i joves, però implica, necessàriament, una correcció posterior; pot escriure el nou bestseller del moment i, amb quatre pinzellades de l’escriptor mancat de temps, podrà adquirir l’aire d’una obra artesana i tot. La intel·ligència artificial ens pot fer llistats, informes i fins i tot assessorar-nos (mem qui se’n fiarà!) legalment.

Amb tot, diverses entitats representants dels autors i els intèrprets europeus no han tardat a pronunciar-se sobre el tema, i ho han fet amb un manifest crític i ben fonamentat. La Unió Europea de Compositors i Cantants, el Consell Europeu dels Escriptors, la Federació de Directors de Cinema Europeus, la Federació Internacional dels Actors, la Federació Internacional de Músics i la Federació de Guionistes d’Europa han signat recentment un manifest que comença admetent les bondats de la intel·ligència artificial, ja que “els autors i els intèrprets acullen l’avenç de les tecnologies digitals per tal d’enriquir la seva obra artística i explicar històries diverses”, però defensen que això no hauria d’implicar mai l’ús de la propietat intel·lectual de ningú sense el seu consentiment. En efecte: qualsevol text que ens escrigui un xat d’aquesta casta parteix de milers de milions d’escrits de mostra que el dispositiu ha fet i desfet fins que no se’n reconeix l’origen. La intel·ligència artificial, idò, no és tan artificial, sinó que té una base humana. Tampoc es pot dir que creï, sinó que recrea a partir d’allò que ja existeix.

Davant això, les entitats autorals i d’intèrprets reclamen una legislació adequada i respectuosa amb drets essencials dels creadors, com el de la llibertat d’expressió artística i el dret a la propietat intel·lectual, i reclamen mesures urgents per part dels legisladors europeus que garanteixin la transparència dels materials amb què treballen aquests dispositius. Si els polítics europeus saben pensar més enllà de les màquines i els algoritmes, faran bé de fer-los cas. Hi sortirem guanyant sobretot les persones, que no és poca cosa.

Escriptor
stats