23/09/2022

Nacionalizzzme barat

2 min

Ho admet: no coneixia el cantant i productor Alizzz fins que aquest ha tret la seva primera cançó en català per esclafar-lo. Nascut a Castelldefels l’any 1984, Cristian Quirante Catalán és un dels creadors emergents més reconeguts en el món hispanoamericà, amb tres Grammys llatins a la butxaca d’entre sis nominacions per la seva tasca. Ha col·laborat amb Amaia, C. Tangana i Rigoberta Bandini, entre altres artistes, i jo no ho sabia. I no és que estigui orgullós de la meva ignorància, però sí que reconec que no estic més al cas de la música que es publica en castellà, per molt que sigui feta a casa nostra, per exemple, que de la música feta en anglès o en francès. També tenc els meus gustos, com tothom. Malauradament, però, el que m’ha duit a conèixer aquest compositor és la seva darrera cançó, 'Que pasa nen', un al·legat nacionalista contra la llengua, la música i la cultura catalanes.

El cantant, que es presenta com un “xoni”, un “ignorant” i com un “xarnego de la perifèria”, presumeix al seu nou single de crear des d’una suposada subalternitat en el si de la cultura catalana. “Vosaltres soneu avorrits i estirats”, afirma, adreçant-se a una suposada burgesia cultural, i assegura que portarà “a Castefa tres Grammys a l’any” perquè “Rosalía i Estopa són del Baix Llobregat”, per reblar-ho amb un estilós “burgesia intel·lectual, podeu menjar-me la polla”. La recepció de la cançó ha estat diversa i plena de sorpreses, com és sa. Hi ha qui hi ha sabut veure els descosits i les esfilagarsades, plens de supremacisme espanyol, i hi ha qui l’ha aplaudida. Especialment entre les files d’En Comú Podem i part d’Esquerra Republicana, la cançó ha estat rebuda com un nou himne a la perifèria.

I jo em deman: des de quina perifèria parla, un artista que habitualment crea en una llengua amb 548 milions de parlants que minoritza per sistema les llengües amb què conviu? Pot un artista reconegut i premiat internacionalment entonar el cantet de la subalternitat sense que li caigui la cara de vergonya? Quan començarà a autoidentificar-se, ell, amb el terme 'burgesia'? És lícit, fer servir aquest altaveu per aixafar simbòlicament la cultura i la música catalanes que fa dècades que malden per arribar al públic amb normalitat?

M’hauria encantat que la primera cançó d’Alizzz en català hagués parlat d’amor, de festa o de paisatges, jo què sé. Ell ha decidit estrenar-se en la nostra llengua per marcar-la injustament. Hauria estat molt interessant que abans s’hagués immergit en la realitat dels pobles i ciutats del país, d’ara i dels anys cinquanta i seixanta, on l’ensenyament en català estava prohibit i el seu ús públic era perseguit. Hauria estat genial que conversàs amb persones vengudes d’arreu que han trobat en el català una oportunitat única per prosperar i sentir-se part central d’una cultura, com un més.

El millor i el pitjor de tot és que la cançó, musicalment, és bona: enganxa. Esper que el discurs imperialista que se’n desprèn no s’enganxi tant en l’imaginari col·lectiu.

Sebastià Portell és escriptor