La ‘Munarització’ de la cultura a Mallorca
El fantasma de Maria Antònia Munar vaga de nou pels passadissos del Palau del Consell. Sota el seu lideratge creixeren alguns que ara són en el “cervell’’ polític d’un gir tradicionalista que està prenent la cultura oficial a Mallorca. Sense renunciar al llegat polític de l'expresidenta, assumeixen la guerra cultural del PP: allunyar la cultura de la seva funció social i sotmetre’s únicament a interessos partidistes i de rellançament del president Llorenç Galmés (PP), a cop d’arcs triomfals, banderes o Diades fake. S’empobreix la conversa pública en termes culturals i es limita, en les seves possibilitats de diàleg i entesa, a la societat sencera. Es manté, més viu que mai, el Valle-Inclán de “Este pueblo miserable convierte todos los grandes conceptos en un cuento de beatas costureras’’.
Amb això, la nostra cultura està a les portes d’una crisi provocada per la instrumentalització ideològica i models de gestió obsolets. Les Administracions en mans de PP-Vox prenen un tarannà costumista i populista a causa d’uns formats i continguts ja superats les darreres dècades, mentre es releguen les necessitats d’una ciutadania cada cop més diversa. Esdevé fonamental reflexionar sobre el rumb de les polítiques culturals i el seu impacte a la nostra societat.
L’edifici de Gesa exemplifica el lliurament al mercantilisme del mercat de l’art. Una rendibilitat econòmica que desplaçarà artistes emergents i nous públics, renunciant a la capacitat de les arts visuals de generar pensament crític. Cort, que evita promoure iniciatives culturals que apostin per la innovació i que fomentin una participació de la societat, ara pretén amargar-se darrere macroprojectes, l’èxit dels quals serà dopat per xifres de visitants a costa de la massificació. Màlaga ens mostra els riscs: gentrificació i cultura com a reclam turístic. Una cultura convertida en un bé de consum per al visitant, apartant a la població local dels espais i esdeveniments de qualitat o de major cost. Mallorca ha de prioritzar la cohesió social sobre el benefici econòmic, apostant per un turisme respectuós amb la identitat cultural de l’illa on el principal destinatari de les polítiques sigui el resident.
El Consell de Mallorca recupera una programació cultural nostàlgica de tradicionalisme que exclou a nombrosos col·lectius, especialment els joves. Una desconnexió especialment alarmant en els barris de Palma i els pobles. Tot emmarcat en el laissez faire de la consellera Antònia Roca (PP) quant a subvencions, incapaç d’enfortir una xarxa de cultura a Mallorca. Només té ulls per la Misericòrdia, el casal de l’autocoronada “regidora de cultura insular’’, que no surt del centre històric. Mentrestant, el jovent pateix un dèficit d’espais on expressar la seva creativitat, incrementant la desvinculació cultural. Manquen infraestructures adequades –sales d’assaig, centres de creació i experimentació– evidenciant-se un desinterès total per fomentar la professionalització artística. Altres ciutats o regions han donat impuls a espais culturals autogestionats, convertits en nuclis de reflexió crítica –silenciats aquí, la dreta sempre temorosa de la contestació. Aquests espais impulsen propostes artístiques innovadores i fomenten un sentiment de comunitat i resistència enfront de les dinàmiques d’exclusió social, econòmica i cultural.
L’ocupació d’espais culturals per l’amateurisme, valuós dins el context de la participació ciutadana, desplaça sovint als professionals que fan de l’art el seu mitjà de vida. El desequilibri afecta la qualitat, col·lideix amb els codis de bones pràctiques i desincentiva l’excel·lència del sector. Correm el risc d’empobrir el panorama cultural, perdre talent local i diluir el paper dels espais escènics i expositius de referència. Pràctiques poc transparents en l’adjudicació de contractes de serveis o comissariats, a cop de contracte menor, minen la confiança en les institucions per part de la indústria cultural. Processos competitius opacs limiten la qualitat de les propostes i perpetuen xarxes clientelars.
Mallorca necessita una revolució cultural que prioritzi la inclusió, la professionalització i la transparència en la gestió. Urgeix que el Consell reconsideri una cultura inclusiva i transformadora fomentant una identitat compartida i fent que la llengua pròpia tengui un paper rellevant en aquest procés. El Departament de Cultura en comptes de celebrar la diversitat, insisteix en una narrativa única que silencia aquells que no encaixen, parlen o estimen com volen els dirigents d’ultradreta que ara ens governen. La cultura no pot continuar sent un producte turístic ni l’estendard ideològic d’un president acomplexat per l’ombra del Consolat. Per això reclamam que les Administracions inverteixin en infraestructures de proximitat, donin suport al teixit local i fomentin la participació ciutadana en el disseny i gestió de les polítiques culturals. Sols així podrem construir una illa més justa i on la creativitat sigui el reflex del poble mallorquí que mira cap al futur amb una mirada oberta i inclusiva.
