El món és un mal gag
Hi havia un breu gag de la sèrie Els joves en què en Balowski entrava en una botiga i deia alguna cosa així com “Bon dia, això és una formatgeria?”; “No”, responia el dependent. “Idò ja hem fotut el gag”, rematava el primer. Era una escena absurda i delirant, però com que vivim uns temps en què l’absurditat i el deliri s’han apoderat de la realitat, potser és hora d’assumir que aquest running gag que era la vida està deixant de tenir gens de gràcia.
Un exemple:
Al carrer de Velázquez acaba d’obrir un nou negoci que em té intrigat.
No sabria dir si és una cafeteria, una gelateria o un centre de depilació làser. En tot cas, el fet que hi hagi cintes de córrer i tota mena de màquines de fitness em fa sospitar que potser es tracti d’un gimnàs, però tampoc ho tenc del tot clar.
Ells tampoc és que s’esforcin per posar-t’ho fàcil. A la façana només queda clar que és un club, sense especificar en cap moment de què. L’únic que és obvi és que, d’entrada, tu no en formes part, perquè si en formassis part sabries de què va tot plegat i probablement series membre i el teu enteniment seria capaç de processar la imatge d’una barra poblada per un exèrcit de servicials hostes i hostesses sobremotivats i un parell de tauletes on joves solters amb pinta d’expats teclegen i fan zooms mentre, al fons, un xaval ho dona tot amb un entrenador personal, amb pinta de ser també el seu trader, al costat.
Aquesta mena de negocis no són ni únics ni nous: hi ha cafeteries que, en realitat, són botigues de bicicletes o estudis de ioga; hi ha xocolateries que semblen tendes de perfums, perfumeries que semblen floristeries i floristeries on et tallen els cabells; hi ha ateliers, showrooms, pop up stores que no són res de tot això o només ho són a mitges o agafat pels pèls; hi ha molta torrada d’alvocat amb llavors de xia i molt de specialty coffee circulant per aquest coworking gegant en què s’ha convertit el centre de Palma; però sobretot hi ha un simulacre de cosmopolitisme que en el fons no és més que el corró turbocapitalista aplanant qualsevol diferència i convertint en una sola totes aquelles suposades experiències que et ven homogeneïtzant el món a cop de ridícules frases motivacionals, però on són les Dr. Martens amb punta ferro d’en Balowski quan les hem de menester?
I en paral·lel:
Qui vol un forn que només és un forn?
Fa unes setmanes va tancar un dels millors de Palma, el Fortí, perquè els nous propietaris de l’edifici els han tret fora. En aquell forn ho feien tot bo. Literalment: tot. Però és que els temps exigeixen especialització i tips. Si no, de quina manera ens podran il·luminar els influencers amb els seus reels? Beneïts siguin ells, per ser la resposta a la pregunta que ningú no s’ha fet. Uns guanyaran followers i alguns guanyaran doblers; i algun inversor suec, uns llogaters degudament dòcils i espremuts. Palma perdrà un altre bocí més de la ciutat en mans de capital estranger, però els clients hem perdut alguna cosa més: una vida habitable o, com a mínim, un gag amb un mínim sentit.
