15/02/2022

Calendari escolar: menys vacances, més igualtat

3 min
Un alumne esborra la pissarra en una escola de primària.

Des de fa uns anys, les meves vacances d’estiu al Mediterrani s’acaben les primeres setmanes d’agost. Quan molts preparen les maletes plenes de banyadors i tovalloles, nosaltres agafem les jaquetes i tornem cap a Göteborg. La raó? Els nens comencen l’escola a mitjans d’agost a Suècia. I no és que hagin acabat gaire abans que els seus cosins catalans, pocs dies abans de Sant Joan. En total, 10 setmanes de vacances, tres menys de les que tindrien si estudiessin a Catalunya. Bé, fins ara. El departament d’Educació ha anunciat que les vacances escolars s’escurçaran en una setmana , de manera que les vacances catalanes s'acostaran una mica a les del nord d’Europa.

Retallar unes vacances estivals massa llargues és una bona idea. Aconseguim reduir així una mica “l’oblit estival”. És a dir, tot aquell coneixement que els alumnes –especialment aquells que provenen de llars més humils– perden durant l’estiu. I és que, de fet, cada setembre es converteix en un nou punt de partida, en què els nens i nenes que han passat l’estiu en casals, viatjant o fent cursos d’idiomes parteixen amb avantatge.

Reduir l’estiu no vol dir augmentar hores lectives. Cal tenir en compte que, malgrat ser un dels països a Europa amb unes vacances estivals més llargues, el nombre total de setmanes sense classe a Espanya és molt similar al de, per exemple, França, Suïssa o fins i tot Suècia. Escurçar l’estiu afavoreix els infants, els seus pares i mares i, molt probablement, els seus avis també. Les opcions per conciliar un estiu escolar tan llarg amb una jornada laboral passen normalment per l’ús de casals, d’altres cuidadors formals o de les xarxes familiars. Allargar el curs permet ajustar una mica més el calendari escolar a l'estil de vida actual.

La setmana extra de classes al setembre vindrà acompanyada de fer extensiva la jornada intensiva (és a dir, anar a l’escola només als matins) a tot aquell mes. Des dels anys 90 moltes comunitats autònomes han anat adoptant jornades contínues a l’educació infantil, primària i secundària. Catalunya i el País Basc destaquen com l’excepció, ja que mantenen un alt percentatge de jornades partides (en què els nens i nenes paren per dinar i continuen després amb activitats educatives). El covid-19 ha fet que molts centres educatius apliquessin de forma excepcional la jornada intensiva, amb el risc de no tornar al punt de partida després de la pandèmia. Això, òbviament, és un problema a l’educació pública. Perquè a les escoles concertades i privades de tot Espanya la jornada majoritària és la partida. ¿Endevinen quina és millor per als nens i nenes, sobretot d’entorns vulnerables?

No es pot justificar la jornada intensiva com un guany per als estudiants o les seves famílies. Els resultats educatius no milloren, la conciliació es dificulta i s’imposa un horari poc respectuós amb la concentració, el benestar dels infants i adolescents, el descans i els àpats. I no oblidem que gran part de les hores d’oci que es guanyen amb les jornades contínues s’inverteixen en activitats extraescolars. I, de nou, com passa a l'estiu, algunes famílies s’ho poden pagar i d’altres no. El conseller Gonzàlez-Cambray assegura que durant tot el mes de setembre es garantirà el menjador escolar, així com activitats de lleure educatiu a les tardes sense que impliquin un cost extra per a les famílies. Si és així, cal que aquest compromís es mantingui en els propers anys. Malauradament, no seríem la primera comunitat on, després que es garanteixi a les famílies el manteniment de l'horari habitual –de tardes– més enllà de la jornada intensiva, aquestes activitats extraescolars acaben desapareixent.

Avançar el calendari escolar reduint les vacances d’estiu ens acosta a un sistema més igualitari, tot reduint les pèrdues d’aprenentatge estival. Per contra, anar cap a un model de jornada intensiva pot augmentar les desigualtats. És un debat polèmic, dins i fora de la comunitat educativa, i que tendeix a veure’s únicament com una lluita entre partidaris de la jornada intensiva i de la partida, quan, en realitat, és un tema polièdric. Cal un debat informat, que posi el focus en el benestar dels estudiants i que permeti a l’escola ser, més enllà d’un centre d’aprenentatge, un igualador social. I, de moment, les dades apunten que menys vacances, i menys tardes lliures, es tradueixen en més igualtat.

stats