Menors migrants, passem de la queixa a l’acció

La polèmica entorn dels menors migrants els ha convertit en un problema. Els responsables de l’Administració han afirmat que el repartiment entre comunitats autònomes és opac i injust. A més, han repetit que no estan preparats per acollir els menors provinents de les Canàries, no hi ha espai ni professionals que els puguin atendre. L’actitud ha estat reactiva. En cap cas propositiva.

Els menors migrats hi són i continuaran arribant, ens agradi o no. La recent revolta de la generació Z al Marroc ens ho evidencia i la forma en què abordem el fenomen tendrà unes conseqüències o unes altres, tant per als menors com per a la societat. Per tant, passem de la queixa a l’acció. Cal reflexionar-hi i cercar solucions de forma seriosa.

Sabem que els menors migrants sols, sense acompanyament de cap tipus, poden caure en situacions d’exclusió perquè el seu procés migratori no ha estat fàcil i el seu futur és ple d’incerteses.

En un comunicat de Prosocial de 7 d’octubre de 2025, que va publicar l’ARA Balears, enumeràvem un seguit de mesures que al nostre entendre s’han de prendre per donar resposta al tema. En aquell escrit apostàvem per revertir la situació, deixant clar que no es tracta només d’un problema de manca d’immobles i professionals, és sobretot un tema d’atenció psicosocial i socioeducativa.

Volem incidir aquí en aquelles iniciatives socialitzadores i de participació comunitària, perquè tota la societat pot ser partícip de l’atenció als joves migrants.

Les nostres propostes són:

Proposam un programa de mentoria, que consisteix a acompanyar un menor durant un període de temps d’entre sis i nou mesos, ocupant entre dues i tres hores setmanals.

Les activitats poden ser diverses: coneixement de l’entorn, acompanyament per a la resolució de temes burocràtics, acompanyament al sistema de salut i educatiu, etc.

Ajudar a treballar de forma realista el projecte migratori, amb grups de discussió amb persones migrades que ja s’han establert a les Illes.

Diversos estudis a diferents països europeus i als EUA han mostrat com la mentoria no només ajuda els joves, canvia les percepcions que tenen els mentors sobre la cultura i les formes de vida i accentua més les similituds que les diferències.

Comptam amb moltes experiències i, de fet, a Espanya existeix una Coordinadora de Mentoria Social, una xarxa estatal que agrupa entitats socials i algunes universitats que desenvolupen projectes de mentoria.

Proposam un programa de coneixement de la societat receptora per tal d’entendre-la. Acompanyament en l’aprenentatge de l’idioma, acompanyament a l’àmbit laboral, qüestions relacionades amb l’habitatge. A diferència de la mentoria, aquestes activitats es poden fer en petit grup.

Proposam impulsar un programa de famílies acollidores, destinat específicament a famílies migrades que puguin donar cobertura, encara que sigui temporal. Poden ser acolliments d’entre sis mesos i un any.

Proposam que es facin activitats de trobades entre iguals, reforçant les xarxes de solidaritat. Joves amb joves. Hi ha experiències a instituts, associacions juvenils, en aquest sentit. Intercanvi de trets culturals, preocupacions, formes d’afrontar el futur.

Proposam promocionar des de Cooperació per al Desenvolupament projectes que impliquin joves migrants a les Illes, que tenguin accions a les dues comunitats, la del país d’origen i les Illes. Les organitzacions no governamentals de desenvolupament balears poden incorporar joves migrants per participar en activitats de sensibilització sobre la realitat dels països d’origen.

Proposam integrar la xarxa de recursos d’emancipació, actualment gestionada pel Govern, en els consells insulars, com a continuïtat de la xarxa de protecció, incloent-hi en els programes els ajuntaments mitjans i grans, que poden jugar un important paper en la inclusió social d’aquests joves.

La investigació demostra que bones pràctiques d’emancipació són rellevants per a les trajectòries vitals i que els joves immigrants, en general, tendeixen a aprofitar les oportunitats que se’ls dona.

La proposta del govern autonòmic de repatriar els menors algerians tutelats a les Illes no va en la línia que aquí suggerim. Les declaracions de la presidenta del Govern sembla que apunten a una deportació. Si, com diu, està realment preocupada pels menors i les seves famílies, hauria de ser un retorn transparent des de la tutela efectiva que està exercint l’administració autonòmica, en cap cas un retorn a cegues, en què només es pensi a treure’s del damunt aquestes persones. Possibilitar-ne el retorn familiar és un objectiu de treball que s’ha de fer amb tots els menors que estan protegits. Ara bé, s’ha de fer com pertoca i amb garanties: on tornen, en quines condicions socials i familiars. I sempre amb la supervisió de la Fiscalia de Menors i d’acord amb la legislació sobre estrangeria i sobre protecció de menors.

Ho repetim una vegada més, la migració juvenil no és un problema sinó una oportunitat. Exigim a les nostres autoritats que es deixin de demagògies i actuïn decididament preservant els drets dels menors.