La massificació turística de Barcelona
BarcelonaLa massificació turística en determinades zones és la principal amenaça per al turisme a Barcelona i una font de problemes per als veïns. Aquesta és una realitat que ja fa temps que assenyalen els experts, però ara hi ha un estudi que mostra que són els mateixos creueristes que visiten la ciutat durant només unes hores els que es queixen precisament d'aquesta massificació. Una recerca de la Universitat Rovira i Virgili sobre la mobilitat dels turistes a Barcelona després del covid-19 assenyala que un 53% dels creueristes que arriben a la ciutat consideren que als llocs on van hi ha massa gent. O sigui, el massificador es considera massificat. I si els mateixos turistes ho veuen així, no és difícil imaginar-se com ho viuen els veïns d'aquestes zones de la ciutat on es produeix aquesta massificació, bàsicament a Ciutat Vella i a tot el passeig de Gràcia, des de la plaça Catalunya fins als Jardinets de Gràcia.
Les dades indiquen que, malgrat els esforços per distribuir els visitants per tota la ciutat, encara hi ha una alta concentració a les zones pròximes al port, que són les que visiten els creueristes, que de mitjana s'estan quatre hores i cinquanta minuts a Barcelona. Amb aquestes dades a la mà és bastant evident que s'ha de limitar el nombre de creueristes a la ciutat, una opinió compartida per la majoria de la població, segons les enquestes publicades amb motiu de les eleccions. De fet, l'estudi ofereix dades interessants sobre els turistes i sobre la població autòctona. Per exemple, un 90% dels creueristes consideren que és agradable passejar per Barcelona i un 80% asseguren que s'han sentit segurs, una dada que contrasta amb la percepció generalitzada de l'augment de la delinqüència. A més de la massificació, l'altra queixa que tenen és la manca de llocs per descansar (un 58% ho pensen).
Pel que fa als veïns de la ciutat, un significatiu 36% creuen que la presència de turistes resta confortabilitat a les zones de vianants i percentatges similars assenyalen problemes al transport públic i de seguretat viària. Una segona conclusió de l'estudi, doncs, és que s'ha d'ordenar l'afluència de turistes a determinades zones perquè no acabi afectant negativament la vida quotidiana dels residents. Un dels reptes pendents és allargar els dies d'estada dels visitants i minimitzar els turistes que l'únic que fan és passejar per la Rambla abans de tornar al creuer.
No es tracta tant d'entrar en una falsa dicotomia entre turisme sí o turisme no, com de quina classe de turisme volem per a la ciutat i com es gestiona tant perquè el visitant tingui una experiència positiva (i torni en el futur) com perquè els barcelonins no se sentin expulsats de segons quins espais de la seva ciutat. No és un equilibri fàcil, i casos dramàtics com el de Venècia, on la població s'ha desplomat en els darrers anys a causa de l'excessiva turistització que ha convertit la ciutat en un parc temàtic, ho demostren. Tot i així, el pròxim govern municipal tindrà al davant un repte monumental que cap de les anteriors administracions ha aconseguit resoldre.
