Tot és tan mascle

En els propers dies es llevaran dels carrers els cartells electorals dels candidats, així que també desapareixeran aquells dels que es mostren més mascles. Desapareixerà de les rondes del poble la cara volgudament testosterònica d’Abascal, però quedaran les seves polítiques, aquí, a les Balears, als 110 punts de l’acord signat amb el PP, o al Consell de Mallorca o al de Menorca amb la presència de consellers que poden convertir el medi ambient en l’espai per als caçadors. De la mateixa manera que, en aquests primers dies, ja s’ha fet realitat la promesa de llevar impostos importants per als rics, també arribaran ben aviat mesures per fomentar els toros i la caça. I aquells refugis de muntanya que fins ara eren per a les famílies, excursionistes i per fomentar el contacte amb la natura, ara també ho seran per als que cacen. Que, si no ens tornam bojos del tot, s’entén que la caça i les activitats amb els infants han de ser incompatibles. Però resulta que els menors podran anar a les curses de toros, perquè des de ben nins passin gust d’un espectacle basat en el patiment i la mort de l’animal. Les motos tornaran a fer molt renou de moto. I els que hauran votat ‘Família’, com demana el líder de Vox, hauran votat esclavitud femenina, com alertava Alba Tarragó la setmana passada ena aquestes pàgines. Tot tornarà a ser molt mascle, i ho dic amb tot el respecte i admiració cap als homes que s’han allunyat d’aquesta masculinitat tan tòxica. Quan dic que tot serà molt mascle, pens en el sentit més ranci i perillós del terme. El del que fa les coses per collons, imposa i deroga per collons i per a qui l’exhibició de la seva força és un signe del que té poder. Quin perill i quin oi.