Mascaretes i temes carbònics

“Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”. Amb aquesta frase comença El quadern gris de Josep Pla, una de les obres fonamentals de la literatura catalana del segle XX. Com que és un dietari de quan ell era jove, Josep Pla ens situa a dia 8 de març de 1918, en plena epidèmia –pandèmia, de fet– de la grip que es va conèixer com a grip espanyola. Pla ens dona testimoni de com, en un pic de contagis, s'evitaven les aglomeracions o les grans reunions de persones. Existeixen fotografies d'aquell episodi: durant el 'nostre' confinament, va circular molt per les xarxes una imatge en què es veuen tots els membres d'una família usant mascaretes per evitar emmalaltir-se. És graciosa perquè fins i tot el moix en du una, de mascareta. Per tant, no és exagerat dir que la utilitat i l'eficàcia de les mascaretes com a instrument de contenció de les epidèmies víriques són conegudes pels moixos i tot. I de fa molt de temps.

No les coneixen, en canvi, pel que sembla, ni la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, ni la seva consellera de Salut, Manuela García. Totes dues s'han passat la setmana mantenint una ridícula controvèrsia sobre la pertinència de fer servir la mascareta als hospitals i centres de salut, com va recomanar (primer) i va ordenar (després) el govern d'Espanya. Mentre la comunitat sanitària s'hi declarava a favor, elles han continuat resistint-s'hi amb arguments absurds, com una suposada invasió de competències (no és el cas) o, encara pitjor, la suposada creació d'una alarma social pel fet de demanar a la població una cosa tan senzilla, i recomanable, com protegir-se  dels contagis. La cirereta del pastís –de l'empastissada– és la decisió de dur l'ús obligatori de la mascareta als tribunals. És una mala pràctica molt típica del PP: judicialitzar tot allò que no els agrada, amb la confiança de trobar magistrats que s'avinguin a donar-los la raó.

I és que els motius d'aquesta dissidència contra les mascaretes no tenen relació amb cap criteri sanitari, sinó amb les ordres que rep la presidenta Prohens de la seu central del PP, al carrer de Génova de Madrid. Es tracta d'utilitzar qualsevol cosa per contradir el govern de Pedro Sánchez i mirar de desgastar-lo: fins i tot, com en aquesta ocasió, quan es tracta de la protecció de la salut pública. En termes polítics, a la pràctica, que els ciutadans de les Balears facin o no facin servir mascareta és irrellevant; en termes sanitaris, significa promoure la saturació dels centres de salut i el pitjor de tot, posar la salut dels ciutadans en perill. Sobre la consellera, ja vam dir en aquest espai d'opinió que hauria d'haver dimitit després d'haver pres la decisió de suprimir el requisit del català per als metges i infermeres de la sanitat (una mesura que rebaixa la qualitat de l'atenció que reben els ciutadans i ataca els seus drets lingüístics, que són drets fonamentals). Ara també ho hauria de fer per haver jugat irresponsablement, només cercant rèdits polítics, amb la salut de la població.

Per la seva banda, el vicepresident i conseller de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, es felicitava perquè Tirme hagi posat en circulació el primer camió de residus cent per cent elèctric. Segons Bestard, el camió és “totalment sostenible” i “ajudarà a llevar el tema carbònic de pertot”. Per ignorar, deu ignorar fins i tot que aquest tipus de vehicles són com els autobusos que el seu partit i el PP s'han negat a utilitzar com a transport públic a Palma, fins al punt insòlit de rebutjar els fons europeus per pagar-los. I, també, que això que ell anomena “el tema carbònic”, com si fos un refresc amb gas, és en realitat el canvi climàtic, una emergència que condiciona l'agenda política mundial, però que el seu partit nega que existeixi. A més de perjudicar el bé comú, arriba a cansar que ens facin passar, cada dia, tanta vergonya aliena.