Per què el decreixement turístic és, ara per ara, una quimera

És possible que qualque participant a la manifestació de dia 26 de juliol a Palma cregui de bon de veres que és possible canviar el model econòmic i assolir el que els organitzadors reclamaven, el decreixement. Que perdi tota esperança. Almanco per ara no existeix la més mínima escletxa per fer-ho possible. En el futur qui sap, d’aquí a vint anys, trenta...

Els grans hotelers són els que manen i sense ells és quimèric pensar en el decreixement. Això per no entrar en el fet, gens anecdòtic, que els partits d’esquerra que diuen defensar-lo són els mateixos que prometeren que si el 2015 governaven iniciarien el canvi de model econòmic. Governaren. Però no compliren. I excepte Terraferida ningú els ho va recriminar amb contundència. De manifestacions –de les serioses–, ni la intenció de convocar-les.

I això que l’aliança d’esquerres va legalitzar 115.000 places turístiques, va posar en pràctica l’exitosa ‘recuperació’ de l’allau de visitants d’abans de la pandèmia i assolí una progressió espectacular del nombre de turistes: dels 14 milions el primer any, 2015, als 17,8 el darrer, el 2023, un increment del 27%.

Per cert: encara se’n riuen, els grans hotelers, del que va dir el líder neocomunista local Alberto Jarabo just després d’arribar al poder: “S’ha acabat que els hotelers marquin la política turística”. Abans la marcaven, amb l’esquerra passaren a dictar-la, fins al punt que en bona part redactaren la nova –l’actual– llei dels seus privilegis, que li’n diuen turística.

Si a pesar d’aquests antecedents encara hi ha algun dels manifestants de dia 26 que cregui que el PSOE i MÉS canviaran el model economicoturístic quan tornin a governar, el 2031 o el 2035, va ben errat.

Les excuses de Prohens

I no, tampoc el PP pretén contenir res, perquè si de veres volgués fer-ho ja hauria donat una referència aproximada de la xifra de visitants que vol contenir. Servidor li ho va demanar a Marga Prohens –en una entrevista publicada el maig del 2025– i la resposta va ser l’habitual dels polítics a la moda: que és complex, que no es tracta tant de posar una xifra com d’assolir més valor... i d’altres excuses per l’estil. Talment com diuen ara els hotelers. Buidor recoberta de no-res. Un calc dels d’esquerra –Francina Armengol, Lluís Apesteguia...– que quan els vaig demanar –en entrevistes preelectorals fa tres anys– què havien fet per canviar el model m’explicaren dos quarts del mateix: que no es pot fixar una quantitat de turistes ideal, que es tracta de millorar el model... i que havien fet la primera passa del canvi turístic impedint noves places potencials. O sigui: allò pràctic que feren va ser eliminar les places que no existien al mateix temps que les existents generaven un augment del 27% de turistes. Fastuós.

Si qualque dia arriba el decreixement serà quan els hotelers ho permetin. Ni un minut abans. Vol dir això que els polítics prodecreixement ens prenen el pèl? Hi ha diferents opinions respecte d’aquest tema, però cal tenir present que dedicar-se a la política professional significa entrar en un món de realitats múltiples que sovint condueixen a la incoherència –“cavalcar les contradiccions”, que deia aquell– i, en especial, a tenir ben clar –i actuar-hi en conseqüència– que el substancial és la propaganda sobre el que anuncien, i no sobre el que fan, que és entre secundari i marginal. I si cal que la propaganda es converteixi del tot en mentida no passa res. Perquè l’únic que val és convèncer, com sigui. Pedro Sánchez no és únic. Tan sols el més descarat.

No parlen de decreixement

Els organitzadors de la manifestació en són conscients. I també saben que qualsevol alternança futura del Govern de Prohens passarà pel PSOE, que la determinarà. Qualcú ha sentit mai Armengol o Rosario Sánchez ja no defensar sinó simplement parlar de decreixement? Idò això.

Els socialistes no el volen perquè així ho imposen els interessos de les grans cadenes hoteleres. Però tampoc els sindicats antigament coneguts com els de ‘classe’, UGT i CCOO, accepten ni sentir a xerrar de res que pugui implicar per ventura la pèrdua d’un sol lloc de feina. I com hi pot haver decreixement turístic sense que decreixi també l’ocupació laboral? Per molta fantasia que s’hi vulgui posar, és impossible.

Si els que tenen el poder polític, empresarial i sindical no volen decréixer què poden fer els altres? Per calibrar les opcions reals dels partits que diuen –quan no governen– voler el decreixement, els dos MÉS i Podem, el més efectiu és fixar-se en la força real que tenen al Parlament: ocupen 7 dels 59 escons. Ja està tot dit.

Només queda per afegir que mentrestant no arribi el moment que els grans hotelers acceptin el decreixement, el moviment contra la turismofília és una bona tàctica mobilitzadora per a l’únic partit que se’n pot aprofitar a les eleccions, que és el que apareix al nom de la plataforma Menys Turisme, Més Vida.