OPINIÓ
Opinió 07/02/2020

Mallorca amb el Sinn Féin per una Europa justa

3 min

Responsable de relacions internacionals de MÉS per MallorcaAquest dissabte hi ha eleccions en un bocí d’una illa europea. La República d’Irlanda, el sud del que els romans conegueren com a Hibèrnia, compost per 34 comtats independents del Regne Unit des de 1921, farà eleccions en un clima nou. El que durant els anys noranta va ser conegut com el ‘Tigre Celta’ per inversors neoliberals d’arreu del món va passar de ser un cas perdut el 2010 –amb la nacionalització de tots els bancs irlandesos, tret d’un, i un rescat internacional– a ser una de les economies europees de més ràpid creixement els darrers cinc anys. Però creixement no té per què voler dir benestar. Irlanda és ara un país amb profundes desigualtats socials.

Una falta d’habitatge cada cop més important –hi ha 10.000 persones vivint al carrer–, un servei de salut tremendament deteriorat i una crisi de pensions a la vista centren les preocupacions de la ciutadania irlandesa. Molts comencen a veure que l’statu quo de gairebé un segle d’hegemonia bipartidista del Fianna Fáil –centrista– i el Fine Gael –liberal-conservador–, amb l’afegitó d’un Partit Laborista suposadament de centeesquerra que els ha fet de crossa, ha d’arribar a la seva fi.

Per primera vegada en la història, el Sinn Féin, la formació d’esquerres partidària de la reunificació de tota l’illa, durant anys estigmatitzada pel seu suport a l’estratègia de la lluita armada contra la dominació britànica als comtats del nord, té opcions de ser la força més votada a la República. Així ho reflecteix una enquesta d’aquesta setmana encarregada per l’Irish Times. No és poca cosa. La cap de llista del Sinn Féin és Mary Lou McDonald, una dona de cinquanta anys criada en un barri de Dublín amb un perfil molt diferent dels tradicionals lideratges –masculins, del nord i nacionalment més ‘radicals’– que ha tingut el partit. Entrà al Sinn Féin després dels Acords de Divendres Sant de 1998, que portaren la pau gràcies a la treva total de l’IRA. Es reclama com la portaveu dels interessos “dels treballadors, les famílies i les comunitats” enfront de l’establishment i el gran capital. Demana un referèndum d’autodeterminació al nord d’Irlanda per unificar-la amb el sud abans de 2024. El vincle amb la Syriza grega –amb qui el Sinn Féin comparteix grup al Parlament Europeu– és usat sovint pels adversaris.

El mallorquinisme progressista del qual MÉS per Mallorca beu i l’esquerra sobiranista dels països de parla catalana en el seu conjunt coneixen i han empatitzat amb la lluita del republicanisme irlandès. El 2002 record haver contribuït, des de l’extinta Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans –ara SEPC– de la UIB, a convidar a Palma un jove regidor del Sinn Féin a l’Ajuntament de Belfast que es deia Eoin O’Broin. Avui O’Broin, com a cap de la campanya nacional per l’habitatge digne del Sinn Féin, és, segons mitjans com el britànic The Guardian, un dels principals artífexs de la remuntada que pot fer que els republicans irlandesos facin realitat quelcom inimaginable fa només uns pocs anys. Els joves són la clau de volta d’aquest èxit possible: la immensa majoria té dificultats per accedir a un habitatge en condicions. Ens sona, no? Hi ha famílies que viuen en pensions. Un lloguer mitjà a Dublín és més car que a Tòquio o a Sydney. El preu de l’habitatge ha augmentat un 86% en set anys. Davant això, el Sinn Féin ofereix la promesa de reemborsar 1.500 euros als llogaters, una congelació del lloguer de tres anys i el pla de finançament d’habitatge públic més ambiciós mai vist a Irlanda.

No serà senzill, però tenen possibilitats reals, els de Mary Lou McDonald, de condicionar el futur del seu país fent-li fer un gir a l’esquerra en clau de radicalitat democràtica i justícia climàtica que Europa necessita. Les possibilitats del Sinn Féin demostren, com en el cas dels nacionalistes escocesos de l’SNP o de les esquerres nacionals dels pobles de l’estat espanyol, que el sobiranisme progressista, ecologista i feminista és el millor antídot contra l’austeritat capitalista que retalla drets socials i contra l’extrema dreta. Els partits verds amb qui MÉS per Mallorca comparteix grup al Parlament Europeu via l’Aliança Lliure Europea –amb els germans d’ERC o el BNG gallec– ja ho han començat a veure. Decidir sobre tot. Sobiranies múltiples. Aquesta és la via. Per això, aquest cap de setmana, des de les nostres Illes Balears mediterrànies, mestisses i de cultura catalana, enviarem tot el coratge del món cap a la gent que, a Irlanda, és a punt de fer història. Ells ens ensenyen quelcom que no hem d’oblidar mai: guanyar és factible.

stats