22/09/2023

Maleïda, m’has dit?

2 min

No sé si estar-ne més empegueït o orgullós: d’uns mesos ençà, pareix que la cultura de Mallorca es construeix i s’aniquila des del Migjorn. Mentre el Govern de les Illes Balears, presidit per una campanera, atempta contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears en un àmbit tan sensible com el de la sanitat pública, i el Consell de Mallorca, presidit per un santanyiner, anuncia que farà bilingües els Premis Mallorca, perquè segons ells el català ha estat “imposat” ni més ni manco que a la terra d’on és propi, hi ha persones i projectes que, amb el seu quefer insistent, apuntalen l’ossada creativa de la llengua i la cultura del país. Parl, avui, del desè aniversari d’Adia Edicions, el segell editorial que el poeta Pau Vadell i Vallbona fundà el mes de setembre del 2013 dins una església dessacralitzada a Calonge (Santanyí).

Des dels seus inicis, Adia s’ha declarat hereva de projectes pioners en l’avantguarda poètica dels anys setanta i vuitanta, com són la col·lecció 'Tafal', dirigida per Àngel Terron i Andreu Vidal, i l’editorial Guaret, fundada pel poeta campaner Damià Huguet. La seva primera incursió va ser la col·lecció 'Ossos de sol', aquells llibrets de poesia menuts, fets d’un “cartó salvatge, raspat i no figuratiu”, que en diria Blai Bonet, que han acollit obres d’autors com Francesc Garriga, Eduard Sanahuja, Lucia Pietrelli, Maria Antònia Massanet, Odile Arqué o Joan Vigó, entre tants altres, fins arribar al darrer volum, Cremen desordres, que signa el mateix editor i que és el que fa setanta-vuit.

Una altra aportació important d’Adia, a més de la col·lecció de narrativa 'Llimona verda' o la de teatre, 'Jàssera', ha estat la tasca de reivindicació i de recuperació dels grans clàssics contemporanis de les nostres lletres, que Vadell ha efectuat amb les col·leccions 'Pedreny' i 'Ossos d’or'. De les obres poètiques completes de Miquel Àngel Riera i Jaume Vidal Alcover fins a alguns títols d’autors com Llorenç Villalonga, Guillem d’Efak, o bé la biblioteca Antònia Vicens, que 'Pedreny' va recuperant de mica en mica amb la reedició de novel·les imprescindibles i introbables com La santa, Ànima de gos, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver o el volum memorialístic Vocabulari privat, escrit a quatre mans amb Josep Maria Llompart.

En el moment del seu naixement, Adia es definia com una editorial “pròxima, viral i maleïda”. Em consta que de proximitat no n’ha perdut, perquè és el mateix editor, amb l’ajut inestimable de Pau Carbó, qui s’encarrega de distribuir, fent possible l’impossible, totes les novetats a les llibreries. De viral hi ha esdevengut tant com ho pot ser la poesia, que s’escampa arreu dins els llibres i més enllà. Però, i maleïda…? Potser aquests deu primers anys ens haurien de servir per veure que el de Vadell és un projecte sòlid, necessari, arrelat; que, títol rere títol, fa passes per assolir la centralitat en el sistema literari del país. Si això era la maledicció, idò, que no venguin els antídots. Llarga vida a Adia Edicions! 

Escriptor
stats