Llums de Nadal

Els llums de Nadal ja fa dies que es van encendre i, amb ells, es produeix aquell efecte curiós pel qual el trànsit, a les ciutats, sembla intensificar-se i tornar-se encara més difícil, més agressiu, més –precisament– intransitable. Embossos sense to ni so, cotxes entravessats allà on toca, congestions a les vies principals, clàxons, clàxons, clàxons. Una dissonant simfonia de clàxons, clamant ben alt una de les característiques d'aquestes dates: la força que hi agafen totes les formes d’incivisme. Gent que crida, gent que empeny, gent que es baralla a la via pública, als llocs d'oci, a les superfícies comercials. “És l'esperit nadalenc”, proclamen, mentre a continuació li amollen qualsevol animalada a un o una que els ha passat pel costat, o al davant. Els llums de Nadal, mentrestant, engalanen els carrers i les avingudes, les façanes, els aparadors i fins i tot els arbres del carrer, amb aquests absurds condons de bombetes que els enrosquen al tronc. La globalització fa que el paisatge sigui, si fa no fa, el mateix a totes les ciutats grans del món occidental i Palma, que gràcies al turisme té tots els inconvenients d'una ciutat gran però cap dels avantatges, no és una excepció.

Nadal no són unes dates familiars i de recolliment, com repeteix el tòpic incansable (els tòpics, per definició, són incansables i enganxosos: el fet d'escriure ‘tòpic incansable’ ja és, en si mateix, un tòpic incansable), sinó una temporada comercial. Informativament, es mesura per la mitjana de despesa de cada ciutadà, per la quantitat de pernils i de llagostes que s'han despatxat a les xarcuteries i les peixateries dels mercats i els súpers, i com no, per la quantitat de reserves que registren els hotels. Sempre són xifres exorbitants i sempre van seguides de l'aparició d'algun representant dels hotelers que gemega/amenaça que els resultats no són prou bons i que les administracions han d'abocar més doblers en el seu sector, perquè en cas contrari hauran de despatxar o precaritzar més treballadors (tot seguit, o poca estona després, algú altre afirma que és una vergonya subvencionar la cultura amb doblers públics). Els llums de Nadal, igual que la música i l'increment del trànsit als carrers, compleixen la funció d'estímuls per a la compra. No són una altra cosa. Amb la il·luminació adequada, els animals humans reaccionam pavlovianament amb l'impuls de consumir, de comprar el que sigui, de la mateixa manera que les gallines de les granges mengen pinso tot el temps que els posin llum artificial.

Els llums de Nadal són un senyal que crida als quatre vents l'hegemonia del capitalisme, i per això s'han convertit, també, en els nostres dies crispats, en bandera ideològica. Davant de les amenaces del canvi climàtic –que haurien de ser, i no són, una de les primeres preocupacions dels governs del món, sobretot de l'anomenat primer món, i també dels seus ciutadans– els científics han aconsellat disminuir el consum superflu d'energia elèctrica, de la qual els llums de Nadal serien l'exemple per antonomàsia. La resposta de la dreta, i del capitalisme en general, ha estat l'habitual: si no vols brou, tassa i mitja. Més llums que mai, competicions per aixecar l'arbre nadalenc més gros i més alt, etc. L'apòleg bíblic sobre el vedell d'or, pertanyent al cicle de les històries de Moisès i l'èxode, no havia estat mai tan vigent: és un relat sobre l'avarícia i sobre la seva cosina germana, que és l'estupidesa.