La llengua de la zona mixta i el llenguatge de la llotja
Versió 1: Kiko Casilla, preguntat en català a la zona mixta del Reial Madrid, consulta amb el representant del club i, seguint instruccions, contesta en espanyol. Mig segon després, entren en ebullició milers de ciutadans de Catalunya i d’arreu dels PPCC, entitats, colles, editorialistes 'et al.', per condemnar la grollera intransigència del club de Florentino Pérez –íntim d’Aznar, i amb això encara no està tot dit, però déu n’hi do.
Versió 2: Casilla declara que el Reial Madrid no li ha prohibit ni li prohibirà mai parlar en català. Atribueix l’episodi a l’alteració, per indecisió, d’un protocol (que tanmateix s’altera, si és que existeix, quan la pregunta en aquest mateix escenari es fa en anglès, en portuguès, en francès...).
El problema és que la primera versió és d’una versemblança aclaparadora. Un dels mites més fal·laços construïts en temps del franquisme es refereix al “señorío” del Reial Madrid, curiosament a mans d’un representant de les essències del club en aquells anys, don Santiago Bernabéu, anticatalanista militant i no gaire senyor. El mite, que els actuals dirigents s’entesten a mantenir, ja fa bastantes temporades que va caure pel seu propi pes, que era molt, i qualsevol emmirallament de joc net, de dignitat en la victòria i en la derrota –això que ara tothom en diu “valors”, per Déu!– no troben abocador que els accepti. Arbeloa, per cert, que s’acomiadava diumenge passat del club, fou tot un exemple de com contribuir a esbucar el mite: pel seu joc brut, precisament.
Però entre tanta versemblança també sorgeixen dubtes: quin sentit tendria aquesta provocació, que aporta arguments/armes als independentistes?
Ara, enmig d’aquest Cafarnaüm, que diria Pla, hi ha alguna possibilitat de copsar un reflex de la veritat? Podem alliberar el fet dels seus passionals grillons i suportar la realitat? Alguns direu que no paga la pena interpretar aquestes bregues futboleres. Però seria, crec, un error: per higiene, les persones tenim l’obligació cívica d’explorar la veritat, tant si es tracta de posar en clar què va passar i què es desprèn de l’incident de la zona mixta com de conèixer i d’interpretar el llenguatge de la llotja del Bernabéu. El calat de cada obra, que la decideixi el lector.
