Per què llegir Arendt avui?

PalmaArendt està de moda. El seu pensament continua essent estudiat i actualitzat per entendre el present, malgrat ser una pensadora del segle passat. Es tracta d’un fet incontestable en atenció a la quantitat de llibres i estudis dedicats a Arendt. D’entrada, l’interès per Arendt està condicionat i mediatitzat pel dinamisme editorial i la decisió empresarial de posar les seves obres a l’abast dels lectors a través de reedicions i noves edicions. L’impuls editorial de donar a conèixer l’univers arendtià sorgeix del convenciment que és una inversió rendible i segura, una oportunitat de mercat que no es pot desaprofitar. L’estratègia editorial pren com a punt de partida algunes dates representatives de la biografia d’Arendt. Concretament, les editorials estan fent coincidir una part significativa de les publicacions amb la commemoració el 2025 del cinquantenari de la seva mort i la celebració el 2026 del cent vint aniversari del seu naixement. Les editorials contribueixen a crear tendència i despertar l’interès públic per Arendt, i es nodreixen de l’increment notable dels estudis i treballs acadèmics. Sigui com sigui, l’element que explica en darrer terme l’actualitat d’Arendt i l’increment imparable de publicacions són els temes que tracta, sobretot aquells vinculats a l’ètica i la política, com el militarisme, la violència, l’hegemonia de l’extrema dreta, la maldat radical i banal…

Els escrits contemporanis sobre Arendt engloben un ample espectre d’interessos acadèmics i interpretatius. Una part important dels estudis s’ha centrat en el seu pensament polític i, més concretament, en l’estudi de la política com acció, espai i àmbit de llibertat, i la ciutadania republicana. Un altre conjunt d’estudis ha fet una interpretació radical de la democràcia; destaquen la dimensió agonista de la política, basada en el conflicte i la pluralitat. La fenomenologia s’ha interessat per estudiar la influència de Heidegger i Jaspers en Arendt, i ha explorat el concepte de natalitat i la dimensió més experiencial del seu pensament. Per la seva banda, els defensors del cosmopolitisme de tradició kantiana han vist en Arendt un pilar per pensar els drets humans sota la condició humana dels apàtrides i refugiats, a més d’una oportunitat per reivindicar el dret a tenir drets d’aquests col·lectius sense empara jurídica estatal.

Els totalitarismes

El context polític contemporani, marcat per l’auge de l’extrema dreta a escala mundial, convida a llegir la pensadora política que més ha analitzat i entès els orígens i les característiques dels totalitarismes i que ha proporcionat una caixa d’eines conceptuals per continuar pensant aquest fenomen i la mutació que viu en el segle XXI. En qualsevol cas, les seves anàlisis han tingut continuïtat a través dels estudis sobre els neototalitarismes, vinculats a les noves formes tecnològiques de dominació, control i vigilància, destrucció de la veritat i atomització de la ciutadania. El totalitarisme i les seves variants també es revisen des de la teoria crítica amb l’ampliació de la noció de domini total. A la vegada, la lectura d’Arendt permet entendre els orígens de la crisi de la democràcia liberal. El seu diagnòstic ha tingut continuïtat amb els estudis crítics que posen el punt de mira en la defensa de l’espai públic, en l’acció política com a pràctica creativa, en la reivindicació de la pluralitat i el diàleg, en la denúncia de l’empobriment i degeneració d’una democràcia centrada en el consens i la gestió, en les ferides socials obertes pel neofeixisme i en el camí que està seguint per arribar al poder aplicant noves formes de violència gens convencionals. D’altra banda, les aproximacions a l’ètica arendtiana també han estat molt productives afavorint el desenvolupament d’una ètica basada en la responsabilitat individual i l’obligació de pensar i jutjar per un mateix, en un context social i polític comú que preservi la pluralitat i la llibertat de pensament i acció.

Les esfereïdores notícies sobre les caceres humanes organitzades a la guerra de Bòsnia tornen a fer valdre la interpretació arendtiana sobre l’origen de la maldat humana en la suspensió del judici moral. La guerra d’Ucraïna ha despert novament el fantasma d’una guerra total a escala mundial, i juntament amb el qüestionament europeu de l’OTAN i l’eficàcia d’aquest sistema de defensa subordinat als Estats Units, aviva la por a un conflicte bèl·lic generalitzat i provoca un renaixement de l’esperit militarista dels estats, que es fa visible en l’increment de les despeses de defensa i en la generació d’un clima patriòtic favorable a la recuperació del servei militar. Una prova clara d’aquest bel·licisme és la mesura anunciada pel govern francès de posar en marxa un servei militar voluntari remunerat per a joves de 18 i 19 anys a partir de l’any 2026.

Les tenses relacions d’Arendt amb el sionisme es projecten cap al present i conviden a fer una reflexió sobre l’homogeneïtat del poble jueu i una certa confusió entre l’estat d’Israel i la identitat religiosa, nacional, cultural i ètnica del poble jueu, en un context de conflicte permanent. Altrament, el genocidi de Gaza posa en el punt de mira l’estat d’Israel i fa pensar en els inconvenients que ja va preveure Arendt en relació amb la creació d’un estat israelià en territori palestí. Arendt defensava en el seu moment, en plena guerra mundial, la creació d’un exèrcit jueu com a resposta a la persecució i l’extermini iniciat pel govern nazi i que, paradoxalment, en nom de la supervivència i la seguretat, ha dut a terme el seu propi genocidi contra la població palestina de Gaza, alhora que ha contribuït a sembrar l’odi i la venjança futurs, allargant la vida del conflicte àrab-israelià.

Refugiats i apàtrides

Cada vegada es fa més necessari tenir en compte les reflexions d’Arendt sobre els refugiats i els apàtrides, i actualitzar els seus vincles amb les crisis migratòries causades per l’emergència climàtica, el capitalisme i els conflictes bèl·lics. La concepció antropològica d’Arendt de caràcter relacional condueix de manera natural al reconeixement de la fragilitat i la interdependència, i a la valoració de les tasques feminitzades de cures.

El pensament d’Arendt sobre la pluralitat i la identitat connecta amb debats contemporanis i amb el combat ideològic contra les tendències xenòfobes i racistes que articulen discursos favorables a la imposició de l’homogeneïtat ètnica i cultural. El pensament d’Arendt que gira entorn de la categoria de la pluralitat ha inspirat també el desenvolupament del feminisme de la diferència, postidentitari, que valora, com Arendt, les identitats fluides i en construcció, i la presència activa de la dona en l’espai públic. L’apropiació feminista d’Arendt no es correspon amb cap compromís de la pensadora, ja que mai no es va declarar feminista, ni tampoc va ajudar gaire al desenvolupament d’aquest moviment, atès que sempre va afirmar que no havia experimentat cap discriminació per ser dona.

A Catalunya, hi ha factors endògens que accentuen encara més l’interès per Arendt. Així, el pensament sobre la desobediència civil, el poder i els seus límits legals connecta amb la vivència del procés fallit cap a la independència. Les reflexions d’Arendt sobre la ciutadania i l’ocupació de l’espai públic són una base sòlida per criticar la gentrificació i l’ofegament turístic de Barcelona. Finalment, vull pensar que darrere la recuperació acadèmica d’Arendt a Catalunya hi ha també la voluntat de dignificar la cultura i incrementar el fons editorial amb textos imprescindibles per comprendre el segle XX i el que duem de segle XXI.