Le Senne, anomalia a les Balears
El president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, és un producte genuí dels laboratoris de Vox. Qui pensi en la ultradreta espanyola com una horda d’ultres inflats d’esteroides en algun gimnàs de barriada, vociferant himnes feixistes i aixecant el braç, s’estarà fixant només en una cara de l’arquetip. L’altra cara és la que ofereix algú com Le Senne: educat en col·legis privats, de família més que arrelada a Mallorca, però amb una aversió manifesta a tot allò que recordi la cultura i la llengua de Mallorca, de maneres estantisses, i amb un sentit de l’humor que solia exhibir a les xarxes socials, i que s’expressava amb ocurrències com “les dones són més irascibles perquè no tenen penis”. Recentment, va passar pel tràngol de ser expulsat del càrrec pel seu propi grup parlamentari, a conseqüència d’una ulcerosa guerra interna de partit que es va tancar en fals mitjançant la intervenció manu militari de la central madrilenya. Le Senne, en un principi, havia assumit la seva expulsió, però després se’n va desdir: “Des de Madrid em van dir que havia de resistir, i això és el que he fet”, va declarar. Tots els partits amb seu central a Madrid es deuen a les ordres que els arriben del Quilòmetre Zero, però Vox, en particular, funciona amb la verticalitat i la rigidesa d’una caserna. O d’un convent.
Le Senne és el president del Parlament de les Balears i, en virtut d’aquesta responsabilitat, el passat dia 1 de març, Dia de les Illes Balears, va pronunciar un discurs oficial completament inacceptable. Va aprofitar per carregar contra la llengua catalana i el seu ensenyament (contra “la immersió lingüística”, solen dir, encara que mai s’ha aplicat la immersió lingüística a les Balears), i va rescatar la cançoneta de les “modalitats dialectals”, una vella murga de la dreta espanyolista, que vol donar a entendre que la llengua estàndard comporta un perill de desaparició per als parlars de les Balears. Una idea absurda que només s’aguanta d'acord amb un fort prejudici, de la mateixa naturalesa que va dur Le Senne a denunciar que allò que sí que està en perill a les Balears, segons ell, és “la família”. El paquet va sempre inclòs: l’odi contra la diversitat lingüística va aparellat amb l’odi contra la diversitat sexual i afectiva, contra la diversitat cultural i religiosa o contra la llibertat de pensament.
El president del Parlament d’un país no pot parlar en contra de la llengua d’aquest país. Això senzillament no és possible, i, si ho fa, és una vergonya inacceptable que posa en entredit les institucions d’autogovern. Ja sé que ells objectaran que les Balears no són cap país, sinó una comunitat autònoma d’Espanya, però poden dir missa. El president d’un Parlament, sigui d’on sigui, representa la sobirania dels ciutadans, i no pot actuar així. Els responsables que Le Senne ho faci són la presidenta Marga Prohens i el govern del PP que se sosté en el suport dels reivindicadors del franquisme. I és justament el govern la primera institució que queda devaluada a causa d’una anomalia com aquesta.
