‘Le chaleur humaine’

El títol d’aquest article coincideix amb el d’un dels pòdcasts més escoltats de França: Le chaleur humaine, que dirigeix i presenta Nabil Wanik per al diari Le Monde. Des del 2022, cada setmana Wanik entrevista persones de tota mena –polítics, científics, artistes, activistes o empresaris– amb una mateixa pregunta de fons: com afrontem el canvi climàtic i què podem fer per adaptar-nos-hi?

Fa poc vaig tenir l’oportunitat de visitar Nabil Wanik a les oficines de Le Monde, a París. Em va rebre amb una gran amabilitat, fidel al to proper i atent que transmet davant el micròfon. Nabil és d’origen libanès, està casat i té dos fills. Viu a París des de fa anys, però el que més em va sorprendre va ser descobrir que parlava un castellà fluid. M’explicà que havia passat un any a Andalusia, on va estudiar la llengua i la cultura espanyoles. Tot i que feia temps que no la practicava, conversàrem amb naturalitat, íntegrament en castellà.

El primer que vam constatar en la conversa va ser la pèrdua de prioritat del tema climàtic en l’agenda política i social. França viu immersa en una crisi política considerable, amb un teló de fons carregat d’incertesa: la possibilitat que l’extrema dreta arribi al govern. A aquesta tensió s’hi afegeixen altres qüestions que monopolitzen el debat públic –la immigració, la guerra d’Ucraïna, el conflicte de Gaza o les reformes econòmiques–, com ara la transformació del sistema de pensions, que han deixat el canvi climàtic relegat a un segon o tercer pla.

Tot i això, Wanik no es mostra derrotista. El seu programa continua insistint a posar la crisi climàtica al centre de la conversa pública, buscant-ne no només diagnòstics, sinó també històries humanes de compromís i esperança.

Després ens centrarem en aquest aspecte de la resistència: la dificultat per parlar, publicar o fer ressò dels informes científics, que, per cert, són cada vegada més pessimistes. Nabil Wanik defensa –i jo hi coincideixo plenament– que del canvi climàtic no se n’ha de parlar directament ni en negatiu. Cal fer-ho indirectament i en positiu. La majoria de la població és conscient del problema, però no vol sentir un relat constantment apocalíptic. Ja n’hi ha prou de notícies negatives fora del context climàtic com per sumar-n’hi més.

Les entrevistes que ha fet Nabil Wanik a dotzenes de persones rellevants del món de la ciència, la política i els mitjans de comunicació arriben, majoritàriament, a una mateixa conclusió: cal una comunicació directa, fluida i sincera sobre el canvi climàtic, però orientada a les solucions concretes. Una selecció s’ha publicat en forma llibre: Chaleur humaine: 18 réponses à la menace climatique.

Per exemple, la científica Valérie Masson-Delmotte explicava que, des que va començar a anar en bicicleta, ha canviat moltes coses de la seva vida i també la seva manera d’entendre el món i el canvi climàtic. Altres convidats relaten decisions semblants, com canviar de cotxe per un model elèctric o reduir el consum energètic a casa. Són passos individuals que pot fer molta gent i que, per petits que semblin, tenen un valor simbòlic i pràctic.

Tanmateix, les grans transformacions han de venir de les mesures col·lectives: la peatonalització de carrers, la vegetalització d’espais urbans, la creació de zones d’ombra o de vies segures i còmodes per a bicicletes, la descarbonització amb energies renovables, etc. Aquestes iniciatives no només redueixen emissions, sinó que milloren la qualitat de vida i reforcen el sentiment de comunitat. Potser, en el fons, és això el que significa Le chaleur humaine: una societat capaç d’escalfar-se mútuament per encarar un futur millor.

Per tal de cultivar la nostra incipient relació, hem convidat Nabil a visitar Mallorca la primavera que ve i a fer una conferència dirigida a periodistes. Ens ha promès que hi vindrà.