L’excel·lència feta mercat ecològic

PalmaRecord com si fos ahir els inicis del mercat ecològic de la plaça dels Patins de Palma. Els dies previs, alguns veïns de la barriada on llavors jo residia, la Porta de Santa Catalina, oferien amb escepticisme la seva sentència anticipada: “Això no anirà bé, els productes ecològics són cars”. Aquelles converses tan pròpies dels humans, i no diguem els illencs, que anunciam el fracàs de tot allò que desconeixem o no ens quadra.

Les primeres setmanes, els convençuts hi fèiem coa, i altres curiosos hi voltaven comparant preus. Una veïna del carrer dels Oms em va sentir predicar les bondats de menjar coses sense fertilitzants ni altres pestes artificials, crescudes de manera saludable, i em va admetre que “jo només sé una cosa, i és que he fet unes verdures bullides i la col feia aquella olor forta que feia temps que no sentia. He tornat a la meva joventut”.

15 anys després, el mercat ecològic és una realitat perquè ha estat capaç de demostrar que els projectes funcionen si són capaços d’una cosa tan simple i tan difícil com fer les coses bé. Oferir qualitat, mantenir-la, i ser competitius és l’única fórmula perquè el camp i la resta de sectors productius insulars puguin sobreviure. Pensar que senzillament per “ser d’aquí”, o per tenir una base d’incondicionals, el futur està assegurat és ser, en el millor dels casos, ingenus.

I això ho podem aplicar a la majoria de projectes, iniciatives, i fins i tot sectors. Només l’aspiració de l’excel·lència, en comptes de la mollor, ens farà tenir una indústria sòlida, unes empreses culturals amb projecció, i uns mitjans com el nostre, independents. I em direu que cal també que les institucions hi creguin i hi apostin. Sí, però això tot sol no va enlloc.