L’escola pública, garantia de la igualtat d’oportunitats

L’escola pública és un dels tresors més valuosos que tenim com a societat, encara que moltes vegades ho oblidam. És gairebé l’únic espai que garanteix la igualtat d’oportunitats dels infants, sigui quina sigui la situació econòmica de les famílies. Ara bé, cada vegada és més complicat assolir aquest objectiu: els alumnes més vulnerables sovint es concentren a determinats centres i manquen recursos per fer front a unes necessitats que van en augment.

En el reportatge que publicam aquesta setmana, professionals de l’educació detallen com han de comprar menjar i abonar les excursions i els viatges a estudiants que ho necessiten. Però, com ells assenyalen, és cabdal no perdre el focus: només si es garanteix un ensenyament adequat a tots els alumnes podran tenir oportunitats de pujar a un ascensor social que cada vegada presenta més dificultats, i no només a l’àmbit educatiu. 

Hi ha alumnes que tenen accés a un suport extraescolar, mentre que d’altres ni tan sols tenen cap familiar que els pugui donar un cop de mà. Com es paga un professor de repàs, per exemple, amb mitjans econòmics que fins i tot fan complicat pagar un habitatge i comprar menjar?

Es tracta d’una tasca ben complexa, perquè també s’ha de poder fer un acompanyament a les famílies d’aquests infants i adolescents. Per una banda, l’Administració ha d’entendre que destinar recursos a pal·liar les desigualtats entre els alumnes és cabdal. Per una altra, s’ha de poder convèncer les famílies que s’hi han d’implicar al màxim, tenint en compte les seves possibilitats.

Però, malgrat les dificultats, que moltes vegades queden tapades per altres fronts, també hem de reconèixer com és d’important que a l’escola pública convisquin nins i joves de tota condició, origen, classe social i situació. L’equilibri és delicat, però això no hauria d’impedir que el conservem. I s’ha d’aixecar la veu davant la intenció d’aplicar mesures com la zonificació única a l’hora que les famílies triïn centre educatiu. En primer lloc, perquè fomenta la segregació dels infants per motius que no tenen justificació pedagògica. I, en segon lloc, perquè lleva a molts estudiants la possibilitat de fer una cosa tan senzilla i recomanable com anar caminant a l’escola.

També cal aclarir que igualtat d’oportunitats no implica l’homogeneïtzació dels alumnes, sinó que tots ells tinguin la possibilitat de desenvolupar l’aprenentatge sense estar condicionats per circumstàncies de les quals són víctimes i no responsables. L’escola pública és un dels pilars de la democràcia i la reivindicació de la llibertat dels progenitors per condicionar-la, moltes vegades només amaga classisme.