L’escola com a mirall del compte corrent
A Espanya, l’escola no és només un lloc per aprendre a llegir, escriure i fer sumes. També és, i cada vegada més, un termòmetre de la butxaca familiar. Les dades no fan més que confirmar-ho. I és que tenim una de les segregacions escolars més altes de l’OCDE. Només ens superen Turquia i Lituània. Quin honor!
Els experts ens diuen que això de la segregació no és només una qüestió de barris rics o pobres. A la mateixa zona pot haver-hi una escola amb perfil elitista i a cinc minuts una altra que sembla un “centre gueto”. Lucas Gortazar, expert en educació, ho diu clar: “Una distribució totalment equilibrada a les escoles és impossible, però quan la manca de diversitat és extrema, les conseqüències són molt negatives, com a mínim, en tres àmbits”:
- Igualtat d’oportunitats: si ningú del teu entorn té expectatives, és difícil tenir-les tu.
- Cohesió social: barrejar alumnes de diferents orígens millora la convivència.
- Eficiència del sistema: els resultats educatius, en general, empitjoren.
A Palma la Xarxa Contra la Segregació Escolar és molt clara al respecte. Ells afirmen, per exemple, que “en el curs 2021-2022 un 22% dels centres escolars, [...] contràriament al que marca la normativa, varen matricular més del 30% d’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). [...] El 78% d’aquests centres són de titularitat pública, mentre que el 21% el formen centres concertats.”
En altres paraules, els centres públics acullen la gran majoria d’alumnes amb menys recursos i més problemes. En conseqüència, molts d’aquests infants queden concentrats en unes poques escoles, sense possibilitat de barreja. Això és un fet i, en teoria, va contra la llei. Però a la pràctica, no passa res, perquè tant governs de dretes com d’esquerres han anat mirant cap a una altra banda.
Segons els estudiosos, un dels elements clau d’aquest desajustament en la distribució de l’alumnat és el model educatiu. Perquè a Espanya hi ha tres tipus d’escoles: públiques, concertades i privades, i cada una acull un perfil molt concret d’alumnat.
Si deixem de banda la privada –que viu dins la seva bombolla de “lliure mercat” i fa el que vol– ens queden la pública i la concertada. Aquesta darrera, recordem, està formada per escoles privades que pagam amb els nostres impostos.
De concertades n’hi ha de molts tipus. N’hi ha de petites, de barri, amb vocació, que cobreixen allà on l’Administració no arriba. Fan comunitat, aprofiten els recursos com poden i no acostumen a sortir als titulars. Però després hi ha “l’altra concertada”. La de l’uniforme i les quotes. La que cobra diners públics, però selecciona alumnes com la privada.
Hi ha una cosa que gairebé ningú diu, però que comença a preocupar (i molt) alguns. Les escoles concertades ‘vip’, aquelles amb uniforme, quotes i famílies benestants, tenen un problema gros. Segons les dades, la major part del seu alumnat prové de famílies de classe mitjana i mitjana-alta, amb cognoms ‘d’aquí’. Però aquest perfil de família cada cop és menys habitual: la natalitat entre aquests grups ha caigut un 15% en només deu anys. I això fa que aquestes escoles comencin a tenir buits a les aules. Per això, fa temps que alguns ‘empresaris de l’educació’ truquen a la porta del PP i de Vox, preocupats per com salvar el negoci.
Aquí entra en escena el pla del govern Prohens per salvar-la. No fan rodes de premsa per explicar-ho, però el camí és clar: tanquen línies a la pública, deixen morir centres com l’IES Politècnic, malbaraten CEIP que funcionen bé i dirigeixen l’oferta cap on els convé. L’objectiu és clar: portar cap a la concertada ‘vip’ les famílies que encara poden triar, però que no volen ni segons quins centres públics ni poden pagar una privada de veritat. Famílies que volien una escola laica, propera i gratuïta, ara acaben en centres concertats amb ideari religiós, quotes ‘voluntàries’ que fan tremolar la butxaca i horaris que fan impossible la conciliació. I mentrestant, la cohesió social se’ns desfà.
Però la gent no és beneita, i no calla. Davant aquest desmantellament sistemàtic de l’escola pública, hi ha hagut reacció. Ha nascut la plataforma ‘La pública no es toca’ impulsada per famílies, mestres, sindicats, associacions i veïns. Aquest col·lectiu ha convocat una concentració a la plaça de París de Palma, dia 25 d’aquest mes a les 18 h. Tots junts recorden una cosa molt bàsica, que sembla que la Conselleria ha oblidat: que l’escola pública ha d’estar a prop dels barris, ser de qualitat i per a tothom. Una idea senzilla que, vist el panorama, sembla gairebé revolucionària. Perquè mentre es tanquen places públiques, se n’obren de privades.
En resum, en aquest país es parla molt de llibertat d’elecció, però aquesta llibertat depèn del que pots pagar. I els problemes reals continuen sense resoldre’s: abandonament escolar, baix nivell, desgavell normatiu… En conseqüència, el sistema, que hauria de ser un ascensor social ha deixat de funcionar. Alguns pugen en ascensor, però d’altres, amb sort, van a peu. Tot això, això sí, amb una gran etiqueta de ‘servei públic’ enganxada a la porta.
